La lüna in dul pozz
LA LÜNA IN DUL POZZ
Di Giuliano Mangano
(commedia in tre atti, da un atto unico di E. Labiche “Le Misantrope e l’Auvergnat”)
Personaggi
PEREGO cavaliér Giüsepp, sciurùn de Milàn
AMBRÖS , spazzìn, ossìa operatore ecologico
MARIUCCIA, dòna de servìzi
Comendatùr CAZZANIGA, un amìs
Sciùra CAZZANIGA, la so mièe
IRINA, vedova redenta
La scena rappresenta un salotto borghese ben arredato, con al centro un trespolo sul quale c’è una gabbia con dentro un pappagallo
ATTO PRIMO
Scena prima
(La scena è vuota. Si ode il suono d’un campanello e si vede Mariuccia correre da una parte all’altra del palco. Successivamente esce col cavaliere)
(PEREGO – MARIUCCIA)
PEREGO - Quand mì te dìsi che ghe sunt par nissün, te devat mìa gnì da là a disturbàm… t’è capì? M’à tu bièn entendü? Te’l dìsi anca in francès, caso mai te capìsset no… e se te vörat anca in ingles o in portughes… oppure in buon taliàn: (sillabando) non mi devi disturbare … capito?
MARIUCCIA – Sì, sciùr padrùn… ho capì
PEREGO – E alura parchè te set vegnüa da là a ciamàm?
MARIUCCIA – A gh’è da föra un sciùr…
PEREGO – (interrompendola) Basta! Vöri vidè nissùn… nanca ul Papa se’l duvess vegnì a ultra!
MARIUCCIA – ma…
PEREGO – Ohei! Te set gnücca ben! Adès te vett de là e te ghe disat… a chiunque esso sia… me racumandi… ul sciùr cavalièr l’è andà föra a fà una spaseggiada… va ben inscì?
MARIUCCIA – Sì… a vo.. (Via)
PEREGO - Eccu… brava… obbedisci al tuo padrone… che se impari ad obbedire, pö te saret bona anca da cumandà… beh… de cumandà te set già bona
MARIUCCIA – Ordine eseguito … a l’eva..
PEREGO - Vöri no savè chi l’era… Püttost, dagh de mangià a sta pora bestia (indicando il pappagallo) … va’ ‘me ‘l patìss… póver patàn! (via)
MARIUCCIA – póver pàtan… sì… e intant i figür press i so amìs e i so creditur i e fo mì… Se’l fudess mìa bun ul stipendi che’l me dà… beh! A sarìa già mò andàda föra da stà cà… ma tra quél che me dà ul sciùr, una quai mancia che me procüri, e un pu (si guarda in giro circospetta) e un pu de cresta che ga fò in sü la spesa, ma par propi mìa ul cas de piantà chì tuscóss e andà via… Prima, par esempi, a la porta l’eva ul urevàs… quel de via Roma… un mes fa l’eva quel de via Firenze che’l picava a sta porta… l’ha cambià città… ma l’ha mia cambià ul vizi de pagà no i so debat…ul sciur cavaliér … Almanc al gavéss una fidanzatina da pudegh regalà tütt i gioi che’l cumpra… macchè! Ul matrimoni al fa no par lü… “i a tegni da part in cas d’un fögh” al dis… “stan ben due hinn… in cassaforte e mia sul coll o sui brasc d’una dona”… inscì però ogni santo dì che l’ha creà ul signùr o l’urevàas o ul sart o ul prestinèe o quaialter creditur hinn chì a batt la cassa… ma ul cavalier Perego Giüsepp… cittus muci… al sa fa no truvà … e chi ghe va da mezz? Mì, natüralment, la Mariuccia…. I mal paroll che ma tiran drè tütti quanti i e senti dumà mì… e i ball che devi cüntà sü per desfeciài… Certo che l’è un bel tipo, neh!? ul mè padrùn … La cassaforta l’è piena zeppa de giòi… In banca al gà fiùr de danèe… al so parchè ogni tant ghe guardi la posta… mìa par curiosità… no…. Lü la làssa lì in sul tavul e… ul mè öcc al scàppa propi lì… sul dare e avere… d’altra part… sunt la sua domestica de fidücia… lü l’è sol e bisogna pür che ghe sia un quaivün che le prutegg… o no? Eccu… però cunt tütt sti danè ca’l gà, a l’è cürt de brascc … piöcc e selvadigh cume pocch… selvàdigh, sì… mè un urs de muntagna… al vör stà tüt ul dì in de per lü… al vör vidè nissün… al leva sü che l’è quasi mesdì… sloffi e rimbambì che quand al sa fa la barba al sa taia sü tüt ul barbèl… per mì al gà bisogn d’una dona… ma chì l’è che le vör una bestia cumpagna? A pruposit de besti… seri adrè a desmentegà de dagh de mangià al so papagal… pover patàn… mè le ciama lü… (prende dello zucchero) tè, tè… patàn d’un patàn… patanìn… patanìn… Ahi! (il pappagallo le dà un morso sul dito) Te la fò pagà questa… eh!? Te la fo… oh! L’è drè a vegnì a ultra ul padrun… in faccia al ma par pussè negher dul solit, mè se’l fudes nai a un füneral… iessüs per lü… cume sa dis… l’è mèi che scumparissa, se de no al ma fa un’altra prediga e incö n’ho già sentì di mè… (via)
PEREGO – (Con un gran cerotto sula guancia)Scampato pericolo… devi ammétt … la Mariuccia l’è bona de de tiramm föra di rogn… l’è par quest che la tegni anmò press a mì… se da no l’avaria già sbatüda föra da un pezz… quasi quasi la par la mè tusa: cinica, forta, intraprendenta… sì, ma… devi stà attent… i malizi che lee la dupera cunt i alter, i a dupera anca cun mì… ghè no fine all’indecenza umana… l’umanità… la ma fa schivi…l’è fada de delinquent, ladar, busard… par esempi: ier sun stà dal mè barbè… gavevi bisogn d’un bel rasù… “ quest chì al taja che l’è un piasèe!” al m’ha ditt… e inveci…. Nient… al taja propi nient… anzi… al m’ha gratà via un tocch de pell… vardè scià… però l’ho pagà un sacch de danè… Va a fidàs dell’umanità… hinn bun de cascià di ball d’inferno… ecco l’umanità… che schivi che la ma fa a mì l’umanità! Che schivi! Altar esempi… vo a cumprà un’umbrela… s’evi ‘nà fö de cà senza e l’incuminciava a piöv… “Quant la vegn?” ghe dumandi alla cummessa “dersett franch” la ma fa…. Ghe molli là un cinquanta franch e cume rest la ma na dà trenta… “E i alter trii?” “Oh! Mi scusi…” la ma fa cunt una vus da chioccia “me sunt no curgiüda… che mi pardoni” … pardono? Che pardùn d’Egitt… te fai a posta, imbruiona d’una imbruiona! E intant sunt andà via tütt incazzà mè … no, no…. Ghè no da fidass di personn… busard e fals… mè l’asen d’ul presepi… la verità l’è stàda bandida… la verità… sì… l’è cume la lüna in dul pozz… pröva a ciapà la lüna ca la sa spécia in dul pozz… nagott, nagott, nagott… te restat lì cunt in di mann dumà l’aqua… (forte) Mariuccia! Mariuccia!... (con tristezza) aqua e nient altar…
MARIUCCIA – Sì?
PEREGO – Che facia l’ha fa ul urevàs?
MARIUCCIA – Ul urevàs?
PEREGO – Sì, ul urevàs … quell’omm che l’è pena andà via
MARIUCCIA – Ah! L’eva ul urevàs? L’avevi ciapà par un frà cercott
PEREGO – Fa’ no la ciala, par piasè… a l’è un mes e passa che’l vegn scià tütt i santi dì a sunà a la porta
MARIUCCIA – Sa devi savè mì? Lü al m’ha cumandà de mia fa passà nissün e mì stò mia lì a dumandà chi l’è o chi no l’è… mì a fò passà nissün… e cittus mucci!
PEREGO – Va ben! Stem mia chì a fa discüssiun , tant te vengiat sempar tì…. Che faccia l’ha faj stò omm che t’è mandà via?
MARIUCCIA – L’eva no una facia de un omm alegher… insomma al brilava no de contentezza, via!
PEREGO - Bene, bene, bene (sta per uscire, ritorna sui suoi passi) … te set regurdada almen de dagh da mangià al mè papagal?
MARIUCCIA – Come no? Quatar zullet de zucur e una beccadina
PEREGO – Beccadina?
MARIUCCIA – Sì, intant che ho cascià dent la man in la gabbia per dagh ul zucur, al m’ha beccà ul did… che’l varda scià…
PEREGO – Te vuraresset mia andà in malattia par quel?
MARIUCCIA – In malattia no… però se me vegn un infeziùn? Al capissarà… a podarò mai pü spusamm… chi l’è che’l töv una invalida al dì d’incö? E senza pensiun…
PEREGO – Va là, va là…. Ades ul tò did al va in cancreana par na becadina!... te set bona dumà de cascià di gran ball… a pruposit de ball…. Cume te ma trövat stamattina?
MARIUCCIA – Stamattina? … Stamattina al ma par pussè giuvin d’ul solit
PEREGO - Ecco: un’altra bala…
MARIUCCIA – ma no… al ma dev cred… l’è fresch e san cumè una rösa
PEREGO - Cumè una rösa, eh? Te set bona da tö cun la möia rossa…
MARIUCCIA – Ma l’è la verità
PEREGO – Parla no de verità! In sü la tò boca l’è una bestema… la verità
MARIUCCIA – Ma sciur cavaliér!
PEREGO – Me sunt pesà cinq minüt fa… e sunt calà de mezz ettu
MARIUCCIA – Al pararìa no… inscì a prima vista
PEREGO – Ma senti debul, fiacch, moll mè un biscott pucià in dul lacc
MARIUCCIA – La sarà un pu de pressiùn bassa… ca’l töva dul mél… o una grana de zucur
PEREGO – Giüsta quest! (va alla zuccheriera e apre) … Ohei! Quanti gran de zucur te ghè dai al papagal?
MARIUCCIA - Quatar
PEREGO – Quatar? Se ga n’eva dentar vott e adès in dumà dü? Che fin han fai i alter dü?
MARIUCCIA – Ma sarò sbaliada… senza accorgium ghe n’avarò dai ses…
PEREGO – No! Cara la mia bellezza amara! I alter dü gran de zucur te i e sbaffà tì!
MARIUCCIA – Ma s’al dis cus’è, cavalièr? Mi giüri..
PEREGO – Giüra no che se fa pecà… suratüt quand se giüra ul fals….
MARIUCCIA – Ma l’è la verità…
PEREGO – Alt! Dì mia quela parola lì par piasè… dila mia…
MARIUCCIA – Ma..
PEREGO – Ma… Va ben… ta credi… e vist che te set in vena de verità…. Dimmm un pu…. Se mi duvessi maridam, te credat che la mè spusa la ma farìa (Accenna alle corna)…
MARIUCCIA – Oh no, sciur cavaliér… propi no!
PEREGO – Te disat de bun? Te set sicüra?
MARIUCCIA – sicüra cum’è che sunt chì davanti a lü!
PEREGO – E parchè? Da duva riva sta gran sicüreza?
MARIUCCIA – Ma parchè lü sciur padrùn l’è cavaliér de nomm e de fatto… a l’è un scì gran bravu omm…
PEREGO – Bene, bene, bene
MARIUCCIA – (sola) L’ho cundida via ben!
PEREGO – Sent un pu, cara la mè tusa… tel set che mi te tegni sül palmo de la man… par mì tì te set, cume se dis, ul non plus ultra…
MARIUCCIA – L’è mia ul cas…
PEREGO – Ul non plus ultra di cascia ball e di facia de tola!
MARIUCCIA – Ma..
PEREGO – I dutùr han fai ul giürament d’Ippocrate… tì te fai ul giürament d’ipocrita!
MARIUCCIA – Ma..
PEREGO – Te set busarda e falsa
MARIUCCIA – Ma…
PEREGO – Te ma fregat ul zucur, te me fet la cresta sü la spesa e te me fet mangià minestrìn e pancott cun la scüsa de la dieta
MARIUCCIA – Ma…
PEREGO – Ma a mì me sta ben inscì… te tegni vulantera… me fa piasè vet chì al mè servizi…
MARIUCCIA – Ul sciur padrùn l’è propi generus
PEREGO – No… sun mia generus… mì te tegni chì press a mì perché vöri imparà de tì cume se fa a vess inscì imbruioni, ladar e voltagabbana!
MARIUCCIA – Ma…
PEREGO – Ma un bel nagott! (cantando come se fosse un canto di chiesa) Non avendo più nulla da narrare, ti prego vattene e più non disturbare! (Mariuccia sta per uscire viene fermata) No! Ferma! Sta chì a fa giò la pulvur… che ta paghi anca par quest…. vo via mì! (via)
Scena due
(Mentre Mariuccia è intenta svogliatamente a spolverare entra il comm Cazzaniga, Mariuccia
gli volta le spalle e al suo richiamo si spaventa)
(CAZZANIGA E DETTI)
CAZZANIGA – Buongiorno, bella tusa!
MARIUCCIA – (trasalendo) Oh che stremizzi che’l ma fai ciapà!
CAZZANIGA – Te set stremissat par pocch, bela tusa… te gavaret la cuscienza spurca
MARIUCCIA – Cuscienza o mia cuscienza cume la fa a vegnì dentar?
CAZZANIGA – Cunt i pè!
MARIUCCIA – Ho mia ditt cun cosa, ma come
CAZZANIGA – A travers du la porta
MARIUCCIA – Quel me l’evi immaginà, vist che l’è no un fantasma che l’atraversa i mür… ghe rinnovi la dumanda… come l’ha fai
CAZZANIGA – Come, come come… bella tusa… la porta l’eva averta…
MARIUCCIA – Averta? O signor, se le sa ul cavaliér!
CAZZANIGA – E ti dighel no
MARIUCCIA – Bravo! Se le ved chì in cà, l’è bun de pensaà che l’ho fa vegnì dentar mì
CAZZANIGA - E che male c’è? Bella tusa… ti te set la soa domestica e…
MARIUCCIA – E gò l’urdin tassativo de fa vegnì dentar nissün
CAZZANIGA – E parchè?
MARIUCCIA – Parchè al ma urdenà de dì che lü al ghè no
CAZZANIGA – Parchè?
MARIUCCIA - Parchè ghe dà fastidi la gent e al vör vess lassà in pas
CAZZANIGA – Anca i amis?
MARIUCCIA – Suratütt i amis… i a ved cume ul fümm in di öcc…
CAZZANIGA – Dì mia sü di matucad… gò chì un invid par stasira…
MARIUCCIA – Un invid?
CAZZANIGA – Sì
MARIUCCIA – Par stasira?
CAZZANIGA – Sì, bella tusa
MARIUCCIA – Ah! Mò capissi parchè…
CAZZANIGA – Cosa t’è capì?
MARIUCCIA – Nient… nient…ma che ‘l vaga via de pressa, se da no una lavada de co ma la tira via nissün
CAZZANIGA - Stà tranquilla, bella tusa… sarai ripagata a dovere
MARIUCCIA – E come?
CAZZANIGA – (Dandole del denaro) Inscì va ben?
MARIUCCIA – L’inflaziun l’è aumentada… l’ha dìt anca il telegiornale
CAZZANIGA – (idem) e inscì?
MARIUCCIA – L’è ul doppi de l’ann passà
CAZZANIGA – (idem) è l’ultima offerta
MARIUCCIA – Ben, farò la tonta… A ben vederla, sciur comendatur (via)
CAZZANIGA – Ghè no una persona in tüta Milan ca l’è pussè fürba e scaltra du la Mariuccia… quela lì… l’è cü e camisa cul so padrùn, ma quand la po… la vegn a patto anca cul diavol
PEREGO – (uscendo) Ho desmentegà de digh una roba impurtanta a la… (vedendo Cazzaniga) Porca sidela ul Cazzaniga… cume la fa a vegnì dentar? Oh! Quand vedi la Mariuccia ghen disi quatar!
CAZZANIGA – Te’l chì ul mè amisùn Perego Cavalièr Giusepp
PEREGO – Piano cui titul, eh?
CAZZANIGA – Parchè te set mia cavaliér?
PEREGO – Cavalier sì, amisùn al ma par un pu tropp
CAZZANIGA – Oh La Peppa! Disèm alura… amis… o l’è tropp anca quest?
PEREGO – Passi l’amico… ma cume te fai a vegnì dentar?
CAZZANIGA – Semplice… ho sunà, la tua domestiga, bella tusa, l’ha m’ha dervì… ed eccomi qua
PEREGO – Ma mì gavevi dit…
CAZZANIGA – al so… de mia fa vegnì in cà nissün… Ma mì sun mia nissün…sunt ul tò amis Piergiorgio e alura…
PEREGO – E alura la Mariuccia la sentirà i so
CAZZANIGA – Ma sta mia lì a metala giò düra, diamine! Ho ricevü l’invid par stasira e vurevi savè a che ura…
PEREGO – A mezzanott! (solo) quand te bütarò föra de cà a pescià in dul de drè
CAZZANIGA – Ghè in gir i vus che te daret una festa coi fiocchi… una roba da mille e una notte
PEREGO – Chissà chi l’è che ha mettü in gir sti vus… insomma… sì… ghè sarà un sorpresina
CAZZANIGA – Ah sì!? Te set che la mè miè la sta pü in la pell…
PEREGO – Ah sì!? La sta pü in la pell? Sunt cuntent
CAZZANIGA - Te sett… i donn cume hinn fai… davanti ai fest na podan pü… ne prufitan par fass vidè… fass rimirà i vestì a l’ültima moda… parlà ben o parlà mal a segund di simpatii o antipatii…
PEREGO – L’è na bela dona la tò miè… carina
CAZZANIGA – Insomma…
PEREGO – Inteligenta… certi volt a ma dumandi cuma la fai a spusatt… (Cazzaniga tenta di reclamare ma viene fermato) Sa fa par dì… l’ha gà un non so che… un fascino … in di öcc… in di cavej… l’ha gà un bel andà de corp, insomma… l’è unesta?
CAZZANIGA – Oh quest l’è pocch ma l’è sicür
PEREGO – Parchè, te vedat, ghè in gir tanti donn che hinn mia unest
CAZZANIGA – A Milan?
PEREGO – No! In Cornovaglia!
CAZZANIGA – (solo e inquieto) Parchè al ma dis sta roba chi? (alto) Scüsa, neh?! Te sentì diolmai un quaicoss sura la mè miè?
PEREGO – Oh no, no! Sta quiétt… se avessi sentì di vus, te l’avaria ditt… immediatament
CAZZANIGA – oh! te m’è tirà giò una preia dul stomigh… tì sì che te set un vero amis… Sun propi cuntent du la tua amicizia
PEREGO – (solo) Al ma liscia un pu tropp… certament adès al ma dumandarà un quai piasè
CAZZANIGA – A pruposit… gavaria bisogn d’un piasè
PEREGO – Bingo! Se mettevi al lott vingevi
CAZZANIGA – Te savaret che mì alla dumeniga me piass andà a San Siro
PEREGO – Al savevi no che te pias ul balùn
CAZZANIGA – Macchè balùn d’Egitt! A San Sir ghè mia dumà ul balùn… ghè anca … (fa l’imitazione di un cavaliere in sella ad un cavallo)
PEREGO – I cavaj de cursa!
CAZZANIGA – Ecco! Me pias vidè e me pias…
PEREGO - Giügà
CAZZANIGA – Bravo!
PEREGO – E alura?
CAZZANIGA – Gò avü una dritta… un caval che ‘l va ‘mè ul vent! Lo danno vincente… ma…
PEREGO – Ma?
CAZZANIGA – Sun biott mè na mundela
PEREGO – Capisssi no… se c’entra la tua biottitudine cun i cavai de cursa e cunt i mundell?
CAZZANIGA – Gò nanca un centesim in sacoccia da pudè scumett
PEREGO – E tì te vurarissat che mì te slunghi là un quai biliett da mila per…
CAZZANIGA – Bravo!
PEREGO – Bravo un corno! Sun perà anca mì e püssè d’una mundela
CAZZANIGA – Ma la Mariuccia…
PEREGO – Lassa a stà quel balandran d’una dumestiga… in sto mument gò mia de valsente
CAZZANIGA – Cus’è?
PEREGO – Gò mia valsente
CAZZANIGA – E cusa ghe c’entra ul valsente cul prestit che t’ho dumandà
PEREGO – Oh signur! Te set cumendatur par nagott! Valsente al vör dì denaro… contante… cash, cume sa dis al dì d’incö… Te’l set no?
CAZZANIGA – Verament … no! Ma… propi nagott, nagott?
PEREGO – Nagott de nagott! Te’l disi in taliano… niente … e se te vörat anca in giapunes
CAZZANIGA – O la Peppa! Te set anca ul giappunes?
PEREGO – Sì, ma l’ha insegnà vün de porta Cicca
CAZZANIGA – Dunque…
PEREGO – Dunque… niente, nagott… eccetera… A pruposit… cume te ma trövat stamattina?
CAZZANIGA – Oh! Diamine… te ma parat pussè in gamba dul solit! Te ma parat un giuvinott… te ghè una pell liscia e profumada… te set fresch mè una rösa
PEREGO- Pian pian barbè che l’aqua la scotta … pian cui cumpliment
CAZZANIGA – L’è no un cumpliment! L’è la verità!
PEREGO – (solo) E dai cun la verità…. (alto) sent un bott: a speci de purtà a termin un afari… vegn chì dopumesdì che magari un quai biliett da mila al fò saltà föra… va ben inscì?
CAZZANIGA – Certo, certo…. Tì sì che te set un vero amis… e stà mia a lì a preocüpassan tropp … te set ammò un giuvinutùn!
PEREGO – (solo) Canaia! Alter che amis! Busard e fals mè l’asan dul presepi!
CAZZANIGA – (uscendo) E sü cun la vida! Te ghet una cera da fa invidia ai giuvinott! Te scamparet cent’ann!
PEREGO – (solo) Cent’ann par un quai biliett da mila… Porcu sciampìn! E pö sa vör che mi ami la gent… che ghe creda all’amicizia! No, no, no… busii sura busii, eccu sa l’è ul mund, l’umanità i oman e naturalment anca i donn…. Vedere la Mariuccia per credere…
MARIUCCIA – (Rientrando) E mì sarìa un balandran d’una dumestiga, eh?!
PEREGO – Hai sentito?
MARIUCCIA – Sì
PEREGO – E te fai mal… sa spia no dal büs du la serradüra… sa sculta no da drè di port…
MARIUCCIA – ma mì seri no drè a scultà… s’evi lì che nettavi la maniglia du la porta e par cas…
PEREGO – Va ben… lassem a buj… püttost quand el turna ul sciur cumenda Cazzaniga tì te ghe disaret che mì sunt andà a Varès
MARIUCCIA – A Varès?
PEREGO – Sì… gò vü una ciamada impruvisa… anzi no, … te ghe disaret che lì a Varès mì gò in pè un üselanda
MARIUCCIA – Un üselanda? A Varès?
PEREGO – Un üselanda duè tegni a balia i papagall…
MARIUCCIA – Sa la dis lü… che l’è ul padrùn… a mì ma par però una bala troppo grossa
PEREGO – Tass e übidis! E mò va avanti a netà la stanza che mì gò de fa sü i mè cünt de là (via)
Scena terza
(MARIUCCIA, AMBRÖS, PEREGO )
MARIUCCIA – A Varès? Un üselanda? Ma chi l’è che ‘l vör tö in gir?
AMBRÖS – (entra con la scopa in mano e per tutta la commedia evidenzierà una leggera balbuzie) Al stà chì ul sciur cavaliér?
MARIUCCIA – Orca sidela! Ho lasà de növ averta la porta
AMBRÖS – Alura bela tusa…. Mì t’ho fa una dumanda
MARIUCCIA – Ho capì, ho capì… ma tì te vegnat dentar in cà cun la scua?
AMBRÖS – Eeeeeh!... Ul cögh al gà ul matarel, ul suldà ul füsil, ul spazacamìn ul so scovolo, ul strascè la stadera… e ul spazìn al gà la scua… bela tusa
MARIUCCIA – E cusa l’è ca ta vörat, spazzìn, sa po savè?
AMBRÖS – Ambros , me ciami…. Giuvinotta
MARIUCCIA – E va ben, Ambros
AMBRÖS - Go bisogn de parlà al cavaliér… fam no ripet i stess ropp che beteghi e fo fadiga a parlà curett
MARIUCCIA – Ul cavaliér al ghè no
AMBRÖS – Beh! Alura s’ciao… tornarò quand l’è in cà
MARIUCCIA – Dimm a mì quel che te vörat dal cavaliér che riferissi
AMBRÖS – Alura me sun mia spiegà ben! Mì devi parlà cul cavaliér mia cun tì (alza il tono della voce)
MARIUCCIA – Sì, ma mì sun la sua domestega de fidücia… parlà cun mì o cun ul cavaliér l’è istess (risponde con lo stesso tono alto)
AMBRÖS – No, bela tusa, l’è una questiun de privaci (quasi urlando)
MARIUCCIA – Appunto…. De mì ul cavalièr al sa fida (stesso tono)
AMBRÖS – No, no, no…. Sun mì che ma fidi mia de tì
MARIUCCIA – Ben, alura sa l’è inscì… föra da stà cà e alla svelta! (urla)
PEREGO – Se ghè de vusà inscì tanto? Se po nanca ripusà un mument
MARIUCCIA – A l’è che’l sciur chì… preputent e malcreà…. (ad Ambros ) Ades te’l sentat… mì ad ogni bon cünt a scappi (fa per andare)
PEREGO – Ferma lì! Cume mai sto sciur chì l’è vegnì dentar in cà mea?
MARIUCCIA – al m’ha ditt: “sono il trumbè” e mì ho dervì la porta e lü… zac… cumè un stratega l’è vegnü dent
AMBRÖS - Nooooo!
MARIUCCIA – Come noooo? L’è la verità
AMBRÖS - Nooooo!
PEREGO – Alura? Sa po savè ul facc cume l’è andà debun?
AMBRÖS – La porta l’eva già averta
MARIUCCIA – Ma che’l ghe daga mia a trà, sciur padrun… a sto betegùn chì… al cugnoss ben la mia persona…
PEREGO – L’è ben perché te cugnossi che sun prupens a dagh rasùn al beteg… pardon… a che’l sciur chì …
MARIUCCIA – Ma sciur padrun….
AMBRÖS – Ehi, bela tusa! Va che mì de busii n’ho mai dì e ‘n disarò mai
PEREGO - Calma! Calma e gess! Tì de busii te n’è mai dì e t’en disat mai?
AMBRÖS – Vera!
PEREGO – Alura sentèmm un pu… cume te ma trövat stamatina?
AMBRÖS – La verità?
PEREGO – Sempre e dumà la verità
AMBRÖS – A l’è brüt cumè un sciatt du l’Ulona
MARIUCCIA – Lenguascia!
PEREGO – Cito tì! e se par cas mi me spusassi, ti te credat che la mè donna la ma mettaria i… (gesto significativo)
AMBRÖS – O quest l’è pocch ma l’è sicür
PEREGO – E parchè?
AMBRÖS – Ma al s’è mai vardà in dul specc? Al gà una facia da fa pagüra, göbb de drè ma anca davanti…
PEREGO – Te disat tì… ma i donn vardan pussè all’intelligenza d’un omm, mia dumà all’elemento estetico
AMBRÖS – Cert… e un omm che’l se lasa fa sü da la serva, al dimostra mia tanta intelligenza segund mì…
MARIUCCIA – Ehi tì vilàn quadar!
PEREGO – Al t’ha fai una bela radiografia, però…
MARIUCCIA (alza le spalle) Anca a lü sa l’è par quell
PEREGO - Comunque parchè te set vegnì chi in cà mea… sa ta vörat cus’è da mì?
AMBRÖS – L’è una roba privada… un segreto
PEREGO – (A Mariuccia) Beh! Se te fet ancamò chi? Smamare!
MARIUCCIA - Mì smami… però quand al gà bisogn de mì… (via)
PEREGO – Dunca… a nüm
AMBRÖS – L’ha mia perdù diolmai un quaicoss lü?
PEREGO – Mì? No… credi no
AMBRÖS – L’è sicür? Che’l varda ben… anca in di so sacocc
PEREGO – (si tasta la giacca e le tasche) O porca sidela! Ul mè purtaföi… ho perdü ul mè purtaföi
AMBRÖS – e mi l’ho ritruvà…
PEREGO – (stende la mano per riaverlo)
AMBRÖS - fermo lì!
PEREGO – Sa ta vuressat dì?
AMBRÖS - Quel che ho dì… prima accertarsi della identità… l’è lü ul sciur cavalièr Giuseppe Perego?
PEREGO – Sun mì
AMBRÖS - Favorisca i documenti
PEREGO – Ma i docüment in dentar lì, in dul portaföi..
AMBRÖS - Già… l’è vera… L’è lü ul cumendatur Giuseppe Perego de la targheta?
PEREGO – De la targheta?
AMBRÖS - Ma sì la targheta che ghè giò de föra dal purtùn, placcata oro
PEREGO - Ah sì, sunt mì quel du la targheta (a parte) ma sa’l vör cus’è quel cagazibett chì?
AMBRÖS - L’è dispost a giüra che lü l’è davera ul cavalier Perego Giuseppe?
PEREGO – Se te vörat di testimoni a vo a ciamà la serva..
AMBRÖS – No, a ma fidi no de quela là… ma fidi da lü
PEREGO – Alura, al giüri
AMBRÖS – Bene! De che culùr a l’è ul so purtaföi?
PEREGO – Negar tendente al bleu
AMBRÖS – Bene! Quanti franch a ghè dentar?
PEREGO – Desmila
AMBRÖS – Bene! Alura l’è so (glielo consegna) Missione compiuta… mì a vo
PEREGO – Un mument … (solo) ma l’è mia normal quel omm chì… duman al fiocca… (a Ambros) Specia un attim… sent… tegn almen cent franch
AMBRÖS – E parchè?
PEREGO – Come ricumpensa
AMBRÖS – Oh! Sciur cavaliér l’è mia ul cas … Ho fai semplicemnet ul mè duver
PEREGO – Appunto… tè
AMBRÖS – No, no… grazie l’istess
PEREGO – (solo) Ma l’è un miracul… ma crodan giò tütt i mè certezz… Uh! Che grand’idea che gò vü! Ades al metti de növ a la pröva… (Alto) sent un pu… Tì prima te m’è dai un para de giüdizi sura de mì mia tant bei…
AMBRÖS – Al se sarà mia ufes? Ghe dumandi scüsa… ma al sa… al m’ha impost de dì la verità
PEREGO – Tranquill… l’è propi la verità che me interessa.. per quest a sun dispost a dat düsent franch e mia cent
AMBRÖS – No, no… i spazzit hin gent unesta… spurch e cui cai in sui man, ma unest
PEREGO – cinqcent
AMBRÖS – Ho dì de no! Lü al svalza ul prezzi par pudèm ricattà pussè ben… e mi dovarìa vegnì lì in genugiùn ai so pè e sbrisigà mè un verman… no, no…
PEREGO – L’è no quel che te pensat tì… dim un pu… Cume te se ciamat?
AMBRÖS – Ambros
PEREGO – Bene, Ambros , ti te meritat un encomi
AMBRÖS – In manicomi? Mi devi andà in manicomi? Ma in manicomi te andaret tì, brütt balabiot d’un fanagutùn
PEREGO – Ma no! Se t’è capì cus’è? Ho dì: encomi… una lode, un elogio, insomma, per la tua sincerità
AMBRÖS – Insomma, mì sun mia bun de dì busìi
PEREGO – L’è apunto par quest che te me devat scultà… sent… mì gò bisogn d’un amis sincèr, de vün che cüra la mè cà cume se la fudess la sua
AMBRÖS – ma ghè mia già la bela tusa?
PEREGO – La Mariuccia? No, quela lì l’è pussè fürba dul diavul.. la cüra se stessa, mia la cà
AMBRÖS – E alura parchè la tegn in cà? Parchè la licenzia mia?
PEREGO – No, podi no… gò bisogn de vüna cume lee, che la sa tanti malizi e che la ma desbroia in tanti ropp
AMBRÖS – Ho mia capì tant ben… ma mì se devi fa?
PEREGO – Te me devat dì sempar la verità, tüta la verità, nient’altro che la verità
AMBRÖS – (picchia col manico della scopa il piede del cavaliere) Al giüri!
PEREGO – (saltando dal dolore) La scua!
AMBRÖS – L’è un mistè dua sa süda no
PEREGO – Sì, ma te devat stà sempar all’erta! Ghè da laurà, tel disi mì! Ti te faret cume un cacciadur… pianin pianott te üsmat ben la tua preda, te ghe stet adrè nott e dì… e apena te capiret che ghe in gir aria de trüfa e de imbroi… pam! Te spararet senza pietà!
AMBRÖS – Senza pietà! (di nuovo picchia la scopa sul piede del cavaliere)
PEREGO - Pietà!
AMBRÖS - Al ma par un laurà dul lella… e pö… se l’è lü l’imbruiùn?
PEREGO – Ghè una resùn in pü! Te spararet a raffica… Va ben inscì? Scià la man… tra amis l’è assè una bella strengiüda e semm a post
AMBRÖS – (sta quasi per stringere la mano) No! mì sto inscì ben cun la mè scua…(picchia di nuovo il manico della scopa per terra ma questa volta il cavaliere fa un salto e schiva la battuta)
PEREGO – Sent… fem inscì… quant te guadagnat cul tò mistè de spazzìn?
AMBRÖS – Vottcent franch al mes
PEREGO – Ben! Prima t’ho uffrì cinqcent… mò me impegni par mila franch al mes… va ben? Vitto e alloggio cumprès! D’acordi?
AMBRÖS – No… dopu lü l’è bun de damm una scuada e… ciao pepp… al ma sbatt in sü la strada mè un balabiot… a resti senza laurà e cunt una mano davanti e vüna de drè… no, no…
PEREGO – Te pensat che mì sunt mia bun de mantegnì la parola data?
AMBRÖS – Off! I parol in cume la nev al su… sa squaian mè nagott
PEREGO - Te sa fidat mia de mì?
AMBRÖS – Cume sa fà a fidass d’un omm che’l sa fida no du la gent? E pö… la fiducia l’è cume la lüna in dul pozz… te calat ul sidèl e quand te’l tirat sü… s’ciao …. Ghè denter dumà l’aqua… e la lüna l’è là de sura in ciel che la rid me na matta! E tì te restat lì cun nagott in man…
PEREGO – Te ragionat ‘mè mì, te’l set?… Inscì semm ancamò pussè visìn… Però se te ghe no fiducia… eccu… Femm un cuntratt… scritto e firmato,
AMBRÖS – Scritto firmato (toglie dalla tasca una penna) gò giüsta chi una pena..
PEREGO – e mi gò la carta…
AMBRÖS – L’ha dì mila franch, vera?
PEREGO – Sì e ghe metum anca una penal de desmila se ti te vet via o se mi te casci… va ben?
AMBRÖS – Passi per la penale… (solo) e chi la lassa pü un post inscì? (alto) cià che firmi
PEREGO – Eccu: (legge) Il sottoscritto Perego cavalier Giuseppe, nato… eccetera eccetera…. Di professione… si impegna ad assumere nella qualità di… nella qualità di….
AMBRÖS – spassìno
PEREGO – Ma no!
AMBRÖS – Operatore ecologico
PEREGO – Ma no!
AMBRÖS – Operatore della verità
PEREGO – Ecco, bravo… operatore della verità… il signor …
AMBRÖS – Ambros
PEREGO – Ma no! Bisogna scrival in talian… il signor Ambrogio… Ambrogio… ul cugnom?
AMBRÖS – Beee… beee…
PEREGO – Pecora
AMBRÖS – Noooo… beeee…. Beeee ..
PEREGO – Pecorella
AMBRÖS – Noooo. …Beee…
PEREGO – Beee…. Cosa?
AMBRÖS – Beeerino!
PEREGO – E va ben… tra pegura e berìn ghè poca diferenza…l’è dumà una questiun de ann… alura…Ambrogio Berino il seguente eccetera, eccetera… di desmila….
AMBRÖS - Eh! (fa segno di no)
PEREGO – Se ghè adès? Hem decidü desmila o no?
AMBRÖS – In taliano anca la cifra…
PEREGO - Va ben diecimila…. Nel caso di licenziamento senza motivo alcuno… eccetera…Tè firma (Ambrogio esegue) vüna a mì e vüna a tì… sem a post?
AMBRÖS – (cantando felice) mila franch al mes e desmila de penal… l’è mia mal, l’è mia mal, l’è mia mal…
Scena quarta
(MARIUCCIA, PEREGO, AMBRÖS)
MARIUCCIA – (entrando di corsa e trafelata) Sciur cavaliér, sciur cavalièr!
PEREGO – Se ghè?
MARIUCCIA – Ho vist pena adès passà ul so amis…
PEREGO – Amis? Sappi Mariuccia che mi gò no de amis… l’unich mè amis l’è il qui presente Ambros
MARIUCCIA – Ul spazzìn?
PEREGO – D’ura in avanti l’Ambros l’è pü un spazzìn… mì l’ho inalzà al rango de … amis…e operatore de verità
AMBRÖS – (cantando felice) mila franch al mes e desmila de penal… l’è mia mal, l’è mia mal, l’è mia mal…
PEREGO – Sssst! Al dev vess un segreto fra mì e tì… dì no sti ropp davanti a la Mariuccia che la gà no de savel
MARIUCCIA – Cosa cosa cosa? Cus’è che mì gò no da savè?
PEREGO – Ma nient! Baggianàd!
AMBRÖS – (cantando felice) mila franch al mes e desmila de penal… l’è mia mal, l’è mia mal, l’è mia mal…
MARIUCCIA – Parchè podi mia savè? Ma par de vess trattada cume ul manich du la scua
PEREGO – Parla no de manich du la scua che gà n’ho assè! (accennando ai piedi)
AMBRÖS – (cantando felice) Scritto e sottoscritto… firmato controfirmato… vitto alloggio e ben pagato…
PEREGO – Basta! Süguìta mia a ripet …. che la Mariuccia l’è mia scema…
MARIUCCIA – (piangendo) Alura ul sciur padrùn al gà intenziùn de mandam via
PEREGO – Podi no mandat via… e tì te set ul parchè
AMBRÖS – Sciur cavalier vuraria dì una roba che la ma stà propi chi in sül gozz
PEREGO – Parla, caro… fa cume se füdessi ul tò fradel
AMBRÖS – Ecco propi chi vurevi arrivà… vuraria dat dul tì cume tì de me le det a mì… cume dü fradei
PEREGO – Ma cert! Come no! Dam pür dul tì
MARIUCCIA – (sola) Anca dul tì… ma sa l’è diventà ciocch tütt a un bott ul mè padrùn? Sa l’ha bevü? L’aqua santa al post dul lacc?
PEREGO – E ades cara la mè tusa, vist che te set rivada chì, fam vidè un pu i cünt du la cà… (ad Ambrogio) e ti stà atent… drizza ben i urecc e… spara cume da cuntratt! ( Perego si siede alla scrivania e Ambrogio alla sua sinistra e Mariuccia a destra)
MARIUCCIA – (leggendo sul libro della spesa) Pan… tri franch
PEREGO – Tri franch par ul pan?
MARIUCCIA – l’è aumentà de növ
AMBRÖS – Ma indua ca l’è aumentà…? Se l’è mai calà?
MARIUCCIA – Capell da pret… vott franch
PEREGO – Vott franch par ul capell da pret?
AMBRÖS – Orcu sciampìn!
MARIUCCIA – l’è aumentà de növ
PEREGO – Ul capell?
MARIUCCIA – No
PEREGO – Ul pret?
MARIUCCIA – Ma no… la carna…l’è aumentada… pomm da tera, fasö e erbiùn… cinq franch… pulastar sett…
AMBRÖS – L’è tropp… l’è tropp… l’è tropp! Orca sidela!
MARIUCCIA e PEREGO – (all’unisono) Cus’è ca l’è tropp?
AMBRÖS – Ul pan l’è mia aumentà… la carna tanto menu… Ul pulastar pö… (a Perego) te set tì un pulastar, caro mio!
PEREGO – Cünta, cünta!
MARIUCCIA – Ma…
PEREGO – Tì cito! Lassal parlà!
AMBRÖS – Ma sa sevi lì mì dal cervelè! Ul pulastar te lè pagà cinq franch (litigando in crescendo)
MARIUCCIA – Tas, bruta bestia!
AMBRÖS – Parchè te vörat fa sü sto brav’omm?
MARIUCCIA – Ma sa ta disat sü cus’è? l’è mia vera!
AMBRÖS – T’è cüntà sü una gran sfilza da ball!
PEREGO – (separandoli e stando nel mezzo) basta! (poeticamente) Ma che bela sceneta da cumedia! Da una part la verità… e dall’altra la busia! E mì, ul cavalièr Perego Giuseppe in dul mezz… calmo e seren mè ‘na giurnada de primavera!
AMBRÖS – (ritornando la lite) Te l’è pagà cinq franch!
MARIUCCIA – Mì gò da respund dumà al mè padrùn!
PEREGO – Caro ul mè Ambros te m’è convinciü! Te set stà fort cume ul Garibaldi, ul brasc, e nobil mè ul Cavour, la ment! Bravo… T’è superà la pröva… Promosso a pieni voti! Ma adès va de là a lavatt che te set vunc mè un ratt! E te spüzat anca de grass! Va’! Va’! E .. ma racumandi… spara, eh!... spara senza pietà! (Ambros via) (sta andando via anche Mariuccia) No! Tì no! Sta chì!
MARIUCCIA – Al gà darà mia retta a quel balandran d’un spazzìn?
PEREGO – Tì pensigag no a quel là! Dunca, tì te fet la cresta al tò padrùn, eh?!, te robet al cavalirèr Perego Giuseppe, eh?!
MARIUCCIA – O sciur! Vurevi digh la verità
PEREGO – La verità (le accarezza la gola) Ma piasan i tò paroll
MARIUCCIA – Ma lü sciur padrùn al m’ha dit che par stasira…
PEREGO – Che bela ladra ca ma sun tirà in cà
MARIUCCIA – Capissi ca’l vör truvà una scüsa par licenziàm
PEREGO – Mì? No! Al ma passa nanca par l’umbrìa dul cervell
MARIUCCIA – Mì sunt una tusa unesta
PEREGO – Sì, sì… quanto te ghet in du la cassa da risparmi?
MARIUCCIA – la praivasi…
PEREGO – Cata mia scià ball
MARIUCCIA – Quindasmila franch
PEREGO – Bravissima! Te guadagnat settcent franc al mes…e te set al mè servizi da circa vott mess… brava… te ma piasat… grandissima risparmiadura, eh!?
MARIUCCIA – Ho eredità
PEREGO – Eredità? Tì? Tè… ta do cent franc par la tua facia de tola: ma piasan i tò busii, diman ancamò… te i e pagarò…
MARIUCCIA – Capissi che ul sciur al gà no fiducia de mì
PEREGO – Fiducia? Eh!? Fam no diventà matt…. Tirum mia föra di strasc… Va’… püttost te fai quel che t’ho dì mì par stasira? I mè urdin hinn stai ben rispettà?
MARIUCCIA – Oh! Quel lì sì, certament!
PEREGO – Brava! Ul ris al gà dentar i cagnott?
MARIUCCIA – Sì
PEREGO – E i turt de quanti dì a hinn?
MARIUCCIA – Trenta dì
PEREGO - Oh! Ma hinn freschissim! E la carna cume l’è?
MARIUCCIA – Düra ‘mè la söra di scarp
PEREGO - Benissim! oh! Cume sun cuntent… che bela sorpresina che gavaràn i mè amis
MARIUCCIA - Però … se trata mia inscì i amis… mì gavarìa un’idea…
PEREGO – Che ta na frega di me amis? Imbruiona d’una imbruiona! Va’ de là, adès! (cantando a mò di ecclesistico) Non avendo più nulla da narrare ti prego vattene e più non disturbare (Mariuccia via) E adès speci propi che vegnan chì da mì i me amis e che vegna anca la mezzanott! Parchè chì lì hinn mia amis… no… in canaia, alter che amis… cunt la scüsa che incö a cumpissi i ann, a vöran vegnì scià in cà mia a festeggià! Vöran fà burdèll, baldoria, tiràmm i urecc… e mì ghe tirarò adrè aqua marscia! ghe farò una sorpresina… sì… ghe darò da mangià i avanz de una setimana fa… cunt sü la müfa e cun dentar i cagnott! E quand sonarà la mezzanott ghe disarò: Barbuni… a sii tanti barbuni senz’arte né parte… gà n’hoo assè di vostar salamelecch… andè föra di ball… via! Via da cà mea! E quand saran andà via tücc alura farò festa… balarò… cantarò… ciaparò una ciucca ca l’è asè meza… Ghe sarà de rid, vel disi mì!
Fine primo atto
ATTO SECONDO
Scena prima
(AMBRÖS, PEREGO )
AMBRÖS – Vegn scià, gran bürlandari che te set… vegn scià un bott che te la do mì la mösta
PEREGO – Te set adrè a parlà de mì?
AMBRÖS – No, sciur cavaliér, me permetarìa mai de duprà sti paroll cun tì
PEREGO – Alura sa l’è tüta sta trüscia che te ghet adòs? Forsi che un quaivün al t’ha schiscià la cua?
AMBRÖS – Ghe l’ho cun la Mariuccia … figüres, neh?! Che gò sentì dì: “Ul sciur cavaliér al sta no chì, l’ha cambià residenza da dü dì!”
PEREGO – E a chi ghe le diseva?
AMBRÖS – A un tal che’l parlava cun la erre moscia e, par dì la verità, al ma preva un pù moscio anca lü… l’eva una specie de fru fru
PEREGO – Cun la erre moscia? Fru fru? Ah! Ho capì! L’eva ul mè sart.. ghe l’eva dì mì a la Mariuccia de ciapà quela scüsa lì se la videva ul sart
AMBRÖS – Alura ghe sunt curü adrè..
PEREGO – Alla Mariuccia ?
AMBRÖS – Ma no… al fru fru … e ho incumincià a vusà: “O sciur… o sciur che’l se ferma! Sa l’è che’l vör dal cavaliér?” E lü al s’è fermà, al m’ha girà un pó aturna, al m’ha surìs e de risposta l’ha fai: “Gò chì ul cünt di so arretrà” “Che me le daga a mì che sunt un so amis” ghe fo…. E lü: “De cert…. Belleza mia, de cert… oh! Che bell’omett… te set libar stasira?” Mì natüralmente gò ditt de no e alura lü al m’ha mulà ul cünt l’ha girà ul cü e l’è andai via… E tè chì adès ul tò cünt… l’è perfina profümà… all’eau de Coulogne
PEREGO (prendendo il biglietto) Grazie! (triste) Püssè profümà d’inscì!
AMBRÖS – Me par che set mìa cuntent! Te ghè una facia!
PEREGO - Ma tì te set scemu ben! Ma t’è mia capì che sun stai mì che me sun racumandà cun la Mariuccia che la disess…
AMBRÖS – Una busìa… o cavaliér! Sa fa no inscì… l’è mia bell…
PEREGO - Oh! Par una busìa! Una busiéta!
AMBRÖS – Tì te m’è dì de sparà valt e mì ho sparà! Valtissim!
PEREGO – Sì però t’è culpì in bass…. Va be… lassémm a büi… (si toglie la vestaglia) Pütost damm ul mè vestì… l’è lì taccà sü visin a l’üsell
AMBRÖS – (scoppia a ridere) Oh! Par san Valentin! L’ha fai lü?
PEREGO – Beh!? Se ghè de rid inscì tant?
AMBRÖS – Al fa propi schivi! Par san Lurenz!
PEREGO – Oh bè! (solo) a l’incumincia a rump i ball sto ciurlandari chì d’un spazzìn! (alto) Vütum a mett sü ul gilet… dai
AMBRÖS – la sarà una bela impresa, par santa Prada!
PEREGO – Ahi! Fa’ no ul pistòla! Par san Vitùr! Sta attent a due te mettat i man!
AMBRÖS – Ohè! Te ghet un pu de lard che créss! Debordi!
PEREGO – Sa ghè ammò? A mì ma par de vess mìa püssè brutt di alter… a cunfrunt…
AMBRÖS – Te se guardet no in dul specc? Va’ che bella panscia… una bela göba e… i gamb a sa scunfundan cui piastrèll… Devi dì che ul tò sart l’ha fai un miracul! L’è propi un artista
PEREGO – Regordas che sunt un artista anca mì
AMBRÖS – Sì… a tutto tondo… scumeti che ul Giotto al s’è ispirà a tì nel fa la sua famosa “o”
PEREGO – Dì mia scemà… tas! E va da là a tömm la mia perücca növa
AMBRÖS – Una perücca? Una perücca? … e chì caviàsc che te ghè sü?
PEREGO – Ma va de là, crico de ges!
AMBRÖS – Una perücca? Creparò dul rid! Par san tupè! (via)
PEREGO – Uh! Che zigàgn d’un omm… a l’incumincia a nös…e pö sun mia inscì da sbatt via… ma par de vess no pussè brütt d’un altar
Scena seconda
(MARIUCCIA, PEREGO, SIGNORA CAZZANIGA)
MARIUCCIA – (entrando) Sciùr cavaliér!
PEREGO – Se ghè ammò!?
MARIUCCIA – (misteriosa) Ghè de là la sciura Cazzaniga ca la desidera parlà cun lü… in segret
PEREGO – La miè du quel cagazibett d’un Cazzaniga? Una inscì bela donna in cà mia? Femela no specià… Oh! Peccà che sia spruvist du la perucca növa… Fala vegnì ultra, va’!
MARIUCCIA – Che la se comuda, sciura (esce incrociandosi con la signora)
SIGNORA – Cavaliér
PEREGO – Sciura… ca la sa seta giò
SIGNORA – No! Gò pressa… cume fo a setàmm giò?
PEREGO – la ciapa quest chì (accenna al sedere) e la mett lì su l’utumana
SIGNORA – No, grazie… l’è no necesari… sto chì dumà un minüt
PEREGO – (solo) L’è ancamò pussè bela… tȇte à tȇte
SIGNORA – Se na dis du la mia visita chì… in cà sua, senza ul mè marì?
PEREGO – Se gò de dì?
SIGNORA – Sun staia sfaciada, vera?
PEREGO – Ma no! Sa la dis cus’è? Anzi… vedèla chì adès inscì visina… che squasi la ma üsma ul fià, par mì a l’è…
SIGNORA – Stamatina l’ha vedü ul sciur Cazzaniga, vera?
PEREGO – Vera (solo) ma sa la tira a man ul so marì par fa?
SIGNORA – Al vureva un prestito, vera?
PEREGO – Vera (solo) orcu sciampìn ul cumenda l’ha mandà avanti la so sciura par cercàmm i danè… e mì che credevi la fudess vegnuda chì par mì… bisognerà agì cun indifferenza
SIGNORA – Dunca…
PEREGO – Dunca… sì… ma l’è stada una roba vaga… un pur parlè, mè sa dis…
SIGNORA – Ul mè marì al m’ha dì…
PEREGO – (solo) al so cusa al t’ha dì, al so
SIGNORA – E alura mì me sunt permessa de vegnì chì senza nanca dighel
PEREGO – (ironico) sì, de nascundùn
SIGNORA – (sola) L’ha cambià ategiament, parchè? (alto) Mì la preghi, la scongiüri…
PEREGO – (solo) Nanca se te se desbiottat te do cinq ghei … a tì e a quel minciùn d’un tò marì
SIGNORA – (si inginocchia) Me ümili chì davanti a lü in ginugiun
PEREGO – (solo) Vedèm adès cume la bütta…(alto) sun tüt urècc
SIGNORA – Che’l ga presta nanca un franch al mè marì
PEREGO – (stupefatto) Ah! Ba! Oh! Sì… no… (con premura) Ma la leva s … che la sa seta giò, dai, la staga mia inscì scomuda… una sciura mè lee (la signora si siede quasi spossata dalla domanda)
SIGNORA – Me la giüra su quel che’l gà de püssè car?
PEREGO – (si slancia sul divano per abbracciare la signora, ma ella si alza e il cavaliere sbatte sui cuscini, poi un po’ stordito) Incö l’è ul dì di giürament
SIGNORA – Me la giüra?
PEREGO - Ghel giüri
SIGNORA – (sta per abbracciarlo poi si ferma) Grazie
PEREGO – Cert che par mì l’è un sacrifizi enorme, eh!? Refüdà un piasè a un amis inscì car come ul cumenda Cazzaniga… ma vöri no cuntradila… sia fatta la sua volontà… amen par i desmila franch
SIGNORA – Amen… ul fatto l’è che lü al sa no…no, ma fò mal a digal
PEREGO – Cus’è che so no?
SIGNORA – Ul mè marì al gà un difett urribil
PEREGO – Al beev?
SIGNORA – No…
PEREGO – al spend…?
SIGNORA – no…
PEREGO – al gà un amante…?
SIGNORA – No… Al va matt par i cavai da cursa
PEREGO – Cusa gò da sentì? I cavai da cursa…
SIGNORA – Sì… hinn diventà i so cumpagn preferì… al passa la sua vita insema a lur… la mè cà l’è piena de cavai
PEREGO – O cribbi?! E dua i a mett, in la stanza da lecc?
SIGNORA – No… l’è piena… sa fà par dì… una metafora
PEREGO – Ho capì… metà föra e metà dentar
SIGNORA – Ma no!
PEREGO – Scherzavi… ‘demm… par tiragh sü ul mural… cert però che stagh a drè a chì creatür lì… in mezz a quela spüza de marsc… viv cum’è i pomm da tera… in dul stràm
SIGNORA – Mì par cünt mè, me sunt privada de tanti robb… ho rinuncià perfina a tö un cachemire… al capirà
PEREGO – Capissi!
SIGNORA – (piangendo) e lü, inveci, ul sciur cumendatur Cazzaniga… al s’è regalà un poni
PEREGO – (le offre un fazzoletto) Oh! Pora martura dell’equitaziùn! (La signora sta per mettere via il fazzoletto) Ul panètt l’è mè
SIGNORA – (restituisce il fazzoletto) Ca’l ma scüsa
PEREGO – Scusava!
SIGNORA – Alura ghe le dà no quela soma, vera?
PEREGO – Ma nanca par idea! E pö cume podi refudà un piasè a una sciura cume lee? Ma ca la sa seta giò un bott…
SIGNORA – No grazie!
PEREGO – A sarémm pussè comud in dul parlà
SIGNORA – No a vo… parchè se ul mè marì al dübitass…
PEREGO – (esaltato) Oh! Ca la staga chì ammò… un minüt… dumà un minütìn! Ca la sa lassa cuntemplà (le gira attorno) ul so prufil bizantìn… ul so nas… al par fai sul mudel d’una statua greca… e sti öcc…. fai a mandurla… dulz… dulz… (le prende un braccio e la bacia fino al collo)
SIGNORA – O cavaliér! Lü l’è brütt, ma al sa parlà al cör d’una donna
PEREGO – Che bel cumpliment!
SIGNORA – E pensà che ul mè marì al suita a dì che sunt una donna finida
PEREGO – Sì, finida cun lü… ca la vegna scià pussè a la lüs che riessi a videla mei… inscì (le prende l’altro braccio e la bacia fino al collo) Che bei cavei… a paran tanti und dul lagh… sbarlüsisan mè nev al su… ma scunfundan u l’anima, i idei…
SIGNORA – Anca i so cavei però a hinn bei vapurus
PEREGO – (solo) La s’è mia curgiüda che gò in co la perucca… (alto) Be’ … insomma la natüra l’ha mia badà a spes… cun mì
SIGNORA – Oh! (sospira)
PEREGO - Oh! (sospira. I due stanno quasi per baciarsi quando entra lo spazzino)
Scena terza
(DETTI, AMBRÖS E CAZZANIGA)
AMBRÖS – (cantando con un parrucca in mano) Sono un barbiere di qualità…. Et voilà!
PEREGO – Propi sül pü bell!
AMBRÖS - L’eva adrè a cuntrulà i tunsili?
PEREGO - Fa’ no ul bamba
AMBRÖS - Oh! Ma andè pür avanti a fa i vost comud…
PEREGO - Burich!
AMBRÖS - A mì me dè mia fastidi!
SIGNORA– (imbarazzata) Sa l’è cus’è?
AMBRÖS – Questa chì? L’è la perruca dul cavaliér
PEREGO – Ma nanca par sogn! Mì porti mia da perrucch
AMBRÖS – Ma sì
PEREGO – Ma no
AMBRÖS – Ma sì
PEREGO – Tas un bott! Bestia!
AMBRÖS – Al m’ha dì de tasè… dunca l’è la sua
SIGNORA– (Soffocando il suo riso) O cavaliér! Lü al porta una perruca?
PEREGO – (incerto) No… sì… ma dumà quand ghè ul carnavà… quand ma metti in mascura (alla signora) La credarà mia diolmai ai balusad de quel om lì?
SIGNORA– (salutando) Mì devi andà… ghe’l disarò a nissün, ca’l creda… al po cüntà sü la mia discreziùn
PEREGO – (salutando) sciura… (solo) ah! Quela bestia d’un spazzìn al m’ha fai perd una uccasiùn impurtanta
MARIUCCIA – Sciur cavaliér! L’è drè arrivà ul cumendatur Cazzaniga
SIGNORA– (spaventata) Oh! Signor! Ul mè marì! Se ‘l ma tröva chì gà no pü du la bona
PEREGO – Cosa?
SIGNORA– L’è pussè gelus du l’Alfio du la cavalleria rusticana… La cuparà, sciur cavaliér! La cuparà!
MARIUCCIA – (imitando l’opera) Hanno ammazzato compare Turiddu… anzi no: compare Giuseppe, cavalier Perego ! Hanno ammaz…
PEREGO – Cito! Menagram!... Pütost cur de là a digh che ghe sunt no!
AMBRÖS – Bell’esempi! Ubligà sta bela tusa a dì i busìi (correndo alla porta) Sciur cumenda! Sciur cumenda! Ul so amis cavaliér l’è chì… chel vegna pür avanti
PEREGO – Ma te set scemu tütt (si nasconde sotto il tavolo)
SIGNORA– E mì sa fò?
MARIUCCIA – Che la vegna press a mì, de là in cüsina
AMBRÖS – Che’l vegna sciur cumenda, che’l vegna… (cercando) ma duv’è che’l s’è cascià? (lo trova) Ah! Te’l chì ul so amis (lo fa uscire dal nascondiglio)
CAZZANIGA – Bundì, car amìs! Distürbi forse?
PEREGO – (impacciato) No… no… s’evi drè a sortì.. te me fet cumpagnia?
CAZZANIGA – Sott al tavul?
PEREGO – Ma no! Ho sbaglià porta! Te’l set … l’emuziùn de videt!
CAZZANIGA – Passavi de chì e par cas me sunt dì… Vo sü dal mè amìs, al salüdi e ghe cerchi i danè par ul mè caval… inscì a ciapi dü piviùn cunt una fava… ho resunà pulito?
PEREGO – Sì, ma t’è fai i cünt senza l’ost
CAZZANIGA – Sares a dì?
PEREGO – Sares a dì che mì de danè ghe n’ho propi no! Quel afari che t’ho dì l’è ‘ndà in nagott… anzi, varda, sun pien da puff
AMBRÖS – (solo) de danè ghe no propi no (al cavaliere) Ma parchè te disat inscì? (al commendatore) Ghe n’ha, ghe n’ha de danè… e come! Ul fato l’è che’l vör mia prestài
PEREGO – Ma interessat di afari to!
AMBRÖS – Ma come, cavaliér?
PEREGO – Te’l giüri, car amis, che se gavessi anca dumà un franch te le darìa, cun tüt ul cör
AMBRÖS – Oh! Ma sa l’è tüt chì ul prublema (va alla scrivania)
PEREGO – Quel lì al sa no quel che gò e quel che gò no… sun propi a bulèta… m’è restà dumà un quai ghel par pudè mangià
AMBRÖS – (mettendosi tra i due) Voilà i desmila franch
PEREGO – Ma tì te ghet un quai fuco femmina che te spassegia in dul cervell
CAZZANIGA – Ma sa l’è sta storia?
AMBRÖS – L’è ul purtaföi dul cavaliér che mi ho truvà e che mì gò ripurtà
PEREGO – (confuso) ah! Sì… me l’evi desmentegà… desmentegà in dul casset… (solo) a l’è la mè disgrazia sto spazzìn chì (scaglia il portrafolgio al commendatore) Tè! Ciapa ul valsente
CAZZANIGA – (mettendo il denaro in tasca) Senti già ul prufüm du la vitoria
PEREGO – E mì senti ul prufüm du la scunfitta!
CAZZANIGA – Car ul mè amis, mille ringraziamenti!
PEREGO – Mille non c’è di che
CAZZANIGA – Sa vedum stasira, alura… gò un pu de pressa (Prende il suo cappello e vede l’ombrello della moglie) Oh! Ma varda un pu tì! Che surpresa!
PEREGO – Cricu de gess! L’ha desmentegà l’umbrela
CAZZANIGA – (tornando indietro) Da chi l’è?
PEREGO - Varda!... (si allontana veloce) ul mè papagal!
CAZZANIGA - (prendendolo per il bavero) T’ho dumandà da chi l’è!?
PEREGO - (imbarazzato) L’è… l’è… un umbrela!
CAZZANIGA - Al vedi anca mì che l’è un umbrela… t’ho dumandà de chi l’è
PEREGO - L’è… l’è… d’una mè nevudina… un regal che duvarìa fagh par i so vint’ann
CAZZANIGA - (pensieroso) Sa l’è inscì…
AMBRÖS - Che’l ga creda no… l’è drè a cünta sü di gran ball
CAZZANIGA – Come?
AMBRÖS – a l’è un umbrela d’una sciura che la purtava anca un capel negar smuntà
CAZZANIGA – Un capell negar smuntà? Cumpagn de quel du la mè dona
PEREGO - Ma no! A l’è ul fuco femmina che…
AMBRÖS – e cunt un sciàl bianc ricamà
CAZZANIGA – Istess de quel du la mè dona… che cuincidenza!
PEREGO - Ma no! L’è sempar ul fuco femmina che…
AMBRÖS – e pocch prima ul sciur cavaliér al ghe vardava i tunsili… oh! Al duveva vidè che ugitt che’l ghe faseva… e cun la perruca…eh! Quela bela dul carnavà
CAZZANIGA - E duva l’è sta sciura chì?
PEREGO - Ta spiegarò tüscoss
CAZZANIGA – Cito tì! I spiegaziùn i a vöri da lü… parchè tì (allo spazzino) te disat sempar la verità, vera?
AMBRÖS – sempar!
CAZZANIGA – Dunca, parla! Dua l’è sta sciura?
AMBRÖS – Sta sciura l’o vista… ma adèss so no dua la sia andada
PEREGO - (solo) Respiri! Ul fuco femmina l’è sparì
CAZZANIGA – Turni a cà de cursa e se la mè miè la gà mia l’umbrela (esce)
SIGNORA – (entrando) La porta l’è sarada e ghè no la ciav… cume fò ad andà föra? (Vede lo spazzino) Oh ancamò lü (via)
AMBRÖS – Oh tela chì… tela chì
PEREGO - Ghè riturnà ul fuco
CAZZANIGA – (rientrando) Dua l’è? Dua l’è?
PEREGO - Fa mia paiascià, par piasè, che te set in cà mia
CAZZANIGA – Tì te tegnevat in cà tua la mè miè…
PEREGO - Te sa sbagliat de gross
Scena quarta
(entra Mariuccia con lo scialle ed il cappello della signora Cazzaniga. Lo scialle le copre il volto)
(GLI STESSI)
AMBRÖS – La s’è scürtava
MARIUCCIA – Ciao zietto!
PEREGO - (solo) Mariuccia! O che tusa intelligenta e scaltra
CAZZANIGA – (gli si avvicina) Che?
PEREGO - Nient! Disevi a la me nevudina… parchè sta tusa chì l’è la mè nevudina… vera?... ciapa un taxi e saluda ul tò om par mì… cun sentiment
MARIUCCIA - Sì, zietto (accenna ai soldi) par ul taxi
PEREGO - Ghè i ho no! Quel burich d’un spazzìn me i ha fregà
MARIUCCIA – e alura senza (accenna ai soldi) mì a scuprissi i altaritt
PEREGO - No! tè… m’è restà quaicoss
MARIUCCIA – Grazie, zietto… se vedum dopu (accenna sempre ai soldi)
PEREGO - Prego, sanguisughetta
MARIUCCIA – (spostando bruscamente sia lo spazzino che il commendatore) Pardon, la mè umbrela… che bel regall, zietto!
CAZZANIGA - (meravigliato le porge l’ombrello) Sciura…(Mariuccia esce accompagnata dallo spazzino) Mah! La sarà propi so nevuda? Mah! Vist che l’è mia la mè miè…
AMBRÖS – Che’l varda che questa chì l’è no quela de prima
CAZZANIGA – Cus’è?
AMBRÖS – Quell’altra l’eva pussè valta, men resciava
PEREGO - Ghè turnà a ultra ul fuco
CAZZANIGA – (solo) Al sarà vera? Boh! Comunque se ghè sott un quai imbroi al vegnarò a savè… gò i mezzi par fall (forte allo spazzino) Tì… fra des minüt te speci al bar chì sotta… cent franch par tì se te ma disat la verità
PEREGO - (al commendatore) Dai, fa no quela facia da füneral… a ghè andà a post tuscoss… o no?
CAZZANIGA – Insomma
PEREGO - te finì da fa ul gelus? Dimm un pu … chi te vörat imità adèss… l’Alfio o l’Otello?
CAZZANIGA – Ta dumandi scüsa… dubità d’un caro amis ‘mè tì… ul fatto l’è che mì sunt un omm de vita e… cugnossi cumè gira ul fümm
PEREGO - Capissi mia
CAZZANIGA – Ta spieghi… mì cui donn sunt un… vulcano
PEREGO - eh?!
CAZZANIGA – Sunt un fögh… gò dentar chì una lava…che la deborda… una lava di sesso
PEREGO - Oh dai!
CAZZANIGA - sì, cun mì i donn gan mia resistenza… cedono
PEREGO - Oh la peppa! Ta cugnusevi no come ul novello Casanova
CAZZANIGA – A gò un fascino latino che i e tramurtìss
PEREGO - Ah!... anca ul fascino latino, adès… ma se la tò miè la se corg?
CAZZANIGA – La sa corg no… mì cugnossi tütt i trüch de stu mund… varda una volta gò dì: me senti un sbrisighìn chì sül brasc… vo dal dutur a famm cürà… e ul dutur l’eva la mia amante… te capì?
PEREGO - Sì, ma riessi no a capì la tua gelosia
CAZZANIGA – Quela lì l’è un’altra roba… lì se tratta de difend ul mè unur, la mia rispettabilità, cume marì e cume cumendatur…
PEREGO - L’è ben strano ul tò ragiunà… sta atent che un quai dì te ricevaret pan per focaccia
CAZZANIGA – L’è no pussibil, la mè dona la sa azzardaria mai a mettum i corni
PEREGO - Come te fet a vess inscì sicür?
CAZZANIGA – Parchè se vegni a savè che la mè miè la ma tradis, anca dumà cul penser…. Ghe mettarìa nanca un segund
PEREGO - A fa cus’è?
CAZZANIGA – A mazala… prima lee e pö l’amante… pam, pam, pam
PEREGO - O madonna! Anca l’amante… Me vegn la pell de galina
CAZZANIGA – (solo) A l’è diventà bianc cume un pagn de bügada… che ghe sia davvera sott un qualcosa che so no? (forte) Dunca mì a vo… In guardia!
Scena quinta
(PEREGO, AMBRÖS E MARIUCCIA)
PEREGO - (allo spazzino che rientra) Te vist cusa t’è cumbinà? Cun la tua lapa che la parla par nient?
AMBRÖS – Ma mì ho dì duma la verità… secondo accordi
PEREGO - Ma che accordi d’Egitt… mì te licenzi… e te smamat immediatament…
AMBRÖS – Dam prima la penale e pö smami, cume te vörat tì
PEREGO - Desmila franch? Ma propi no… pütost me fò monaco buddista
AMBRÖS – Pensigh un pu sura… intant mì a vo a fa una spaseggiadina… in dul bar chì de bass… a buon intenditor poche parole (via)
PEREGO - Va’, va’… balabiott (solo) Che idea! Uh che idea che m’è vegnüda… (rientra Mariuccia)
MARIUCCIA - Gò ripurtà l’umbrela a la sciura Cazzaniga… Par ul mument l’è salva… L’eva tüta stremida e la tremava mè na föia… a l’ha da vess un bel rospo ul so marì
PEREGO - E anca un assasìn
MARIUCCIA - O mama! Che me la disa no, sciur cavaliér, che vo par tera
PEREGO - Inveci t’al dis…
MARIUCCIA - O mama! (fa per svenire)
PEREGO - Cun mì la taca no, dai… fa’ no la tuvaia… setas giò se te set straca, e scultum ben
MARIUCCIA - La sculti
PEREGO - Sent… tì incö te fai una roba magistrale.. e mì gò avü na grande idea… varda… ma par d’avè un quaicos de mefistofelico in di öcc
MARIUCCIA - Al gà un brüschìn in di öcc?
PEREGO - Ma no! L’è una manera de dì
MARIUCCIA - Ah!
PEREGO - Nüm devum reüssì a fa crudà i mür de Gerico
MARIUCCIA - Parchè al vör trà a bass i mür? Ghe impedissan la lüs?
PEREGO - Ma no! L’è una manera de dì
MARIUCCIA - Ah!
PEREGO - Come te trövat ul mè amìs Ambrös?
MARIUCCIA - Par dì la verità l’è mia mal.. a part quel suo ustinass cun la verità
PEREGO - Sunt cunten che te la pensat inscì… parchè mì vöri incruzà la razza… vöri datal in spus
MARIUCCIA - L’è una manera de dì
PEREGO - No, no.. stavolta l’è la realtà
MARIUCCIA - Ma mì so no..
PEREGO - Cito!
MARIUCCIA - a parli no
PEREGO - Te vedat, Mariuccia, tì te ghet la stoffa de la Lucrezia Borgia
MARIUCCIA - Ma chi l’eva?
PEREGO - Vüna che la mazava i marì
MARIUCCIA - No, no… mì vöri no vess complice d’un delitto… vöri no spusàl e pö mazaàl
PEREGO - Cito!
MARIUCCIA - a parli no
PEREGO - appunto! Parla no! Prima lasum spiegà… Dunca… mì te cuncedi l’Ambrös dumà se tì te ghe faret imparà a vess busard e fals, traditur e disunest… mè ul tò carattar del rest
MARIUCCIA - Sa fa par dì
PEREGO - No, no… sa fa sül seri… se te ghe riessat, la tò furtüna l’è sicürada… e adès va, fal diventà busard, gentil, leccapè… Ma racumandi, Mariuccia: busard, gentil, leccapè… (via)
MARIUCCIA - Fagh imparà a dì busìi? Che strana idea! Chi robb lì de solit se imparan no… a vegnan da par lur!
Fine secondo atto
ATTO TERZO
Scena prima
(AMBRÖS, MARIUCCIA)
AMBRÖS – Ul cumendatur Cazzaniga l’è propi un galantom! Al m’ha prumetù cinqcent franch se ghe fo vidè la dona che l’eva chi dal cavaliér! Ciumbia! Se la cati – gò dì – ve la porti immediatament… Inscì cinqcent da una part, milla dall’altra me metti via la dote e me spusi anca mì… A pruposit de spusas… Sun drè a legg la bela storia dei Promessi sposi… cummoventa! E che donna la Lucia! Come la ga tegn testa all’Innominato! Ah! Vurarìa truvà anca mì una dona cumpagna!
MARIUCCIA - Ah! Te set chi?! Seri drè a cercatt dapertütt
AMBRÖS – Sunt drè a legg, lassum in pas
MARIUCCIA - E cosa te leggiat da bel?
AMBRÖS - T’ha riguarda no
MARIUCCIA - Parchè te disat inscì? Te me odiat fino a tal punto?
AMBRÖS – No mi t’odi mia… ma se te suguitat a dì busìi te podaret no vess una mia amisa
MARIUCCIA - Fa’ no ul pantèla, dai… (A. si allontana) E sta chì visìn a mì… dua te vett? Inscì sa parlarà pussè ben
AMBRÖS – Devi legg… gò mia temp de parlà
MARIUCCIA - Oh bela! (gli strappa il libro) famm vidè un pu… I promessi sposi… oh! Ma l’è vegg cumè ul Carlo cudiga
AMBRÖS - Fa nagott se l’è vegg… ghè sempar modo da imparà quaicoss
MARIUCCIA - E tì cus’è che te vörat imparaà?
AMBRÖS - (con trasporto) L’amùr
MARIUCCIA - O santa Genueffa dul Cantun tisìn! Ma l’amùr al sa impara mia in sui libar
AMBRÖS - No?! E in dua, alura?
MARIUCCIA - Vegn scià che ta l’insegni mì
AMBRÖS - No… podi no imparà l’amùr cunt una dona visìna
MARIUCCIA - Tè! L’è la prima volta ca’l senti (lo solletica sotto il collo)
AMBRÖS - No! (si allontana)
MARIUCCIA - (c.s.) Te ghè no piasè?
AMBRÖS - Disi mia quest… ma… te me fet i ghilitti (si allontana e legge) Scendeva dalla soglia d’uno di quegli usci, e veniva verso il convoglio, una donna, il cui aspetto annunziava una giovinezza avanzata, ma …
MARIUCCIA - (gli ruba il libro e lo butta sul divano) Basta! Pussibil che un bel omm cum’è tì al gabbia bisogn de legg una storia de mila an fa?
AMBRÖS - Ma come farò a imparà alura?
MARIUCCIA - Te spieghi mì tuscoss
AMBRÖS - Ma dai?! E te imparà anca tì coi promessi sposi?
MARIUCCIA - No! Cun la rüera
AMBRÖS - Davvera?
MARIUCCIA - (solleticandolo) Cert!
AMBRÖS - (si allontana) No!
MARIUCCIA - O santa puccia! Te pias no?
AMBRÖS - Sì… ma vöri savè cume va a finì la storia
MARIUCCIA - (lascia cadere un fazzoletto) (sola) Quest chì al funziona sempar… (entrambi cercano di raccoglierlo e rimangono faccia a faccia)
AMBRÖS - Pardon! (si allontana veloce rinanendo però in ginocchio)
MARIUCCIA - Oh! (delusa) L’è pussè dür dul manich du la sò scua
AMBRÖS - Tì te set adrè a famm sü, inscì dopu te vet dal cavaliér e te me denunciat
MARIUCCIA - No!
AMBRÖS - E dopu lü al ma licenzia
MARIUCCIA - Ma no! ( con seduzione) Ma scapa no, benedetto fiö! (lo solletica scompigliandogli i capelli) Ta l’ha mai dì nissün che te set un bell om?
AMBRÖS - Sì… (ci pensa) La mia mama… quand la ma petenava la banana in sül cò e la ma faseva la schirela
MARIUCCIA - Dumà la tua mama?
AMBRÖS - (ci pensa) No!... Anca ul mè barbè… quand al ma metteva a post ul züff dopu che’l ma rügava sü i cavei cunt ul sciampo… Al m’ha dì una volta: (alla fru fru) te’l set che te ghet un bel co, bellino, bellino, bellino? Perché te fè no l’abunament!? Una seduta la ta costa un franch… trenta sedute in dumà cinquanta franch… E mi ho fa l’abunament! A gò sì o no un bel cò?
MARIUCCIA - Sì… da rembambì propi… (lo butta sul divano e gli va addosso) Te ghet paüra de mì?
AMBRÖS - Un pu sì
MARIUCCIA - E parchè?
AMBRÖS - Parchè ma senti … ma senti … tütt sott sura… e…
MARIUCCIA - E…?
AMBRÖS - E se ta vuressat… (accenna al solletico solleticando lui stesso la gola di M. )
MARIUCCIA - (si scosta) Ad una cundiziùn sola
AMBRÖS - Quale?
MARIUCCIA - Che ti te fagat mia la spia al cavaliér ma…
AMBRÖS - Ma alura sun scià de dì i busìi
MARIUCCIA - Oh! Santa pulenta! Par una quai busietta! Sa ghè de ma?
AMBRÖS - No, no… l’è che dopu a diventi mè tì
MARIUCCIA - Parchè? A ta pias no come sun fada?
AMBRÖS - L’è mia quel…
MARIUCCIA - (lo solletica) e alura sa l’è?
AMBRÖS - Mmmm…
MARIUCCIA - (smette il solletico)
AMBRÖS - Mmmm… perché hai dismettuto?
MARIUCCIA - Parchè te set un brocch…
AMBRÖS -- Ta preghi… va avanti a fa… (fa segno il solletico)
MARIUCCIA - Tì te m’è ufendü
AMBRÖS - Ah! T’ho ufendü? Ho dì dumà la verità…
MARIUCCIA - e cioè?
AMBRÖS - che tì te set una ladra… Te se regordat no?… quand te ghè dì al cavaliér che ul pulastar al custava sett franch…
MARIUCCIA - Oh! A l’è par quel? Ma l’è par la festa de stasira
AMBRÖS - Cata mia scià di scüs… adès ho capì tüt ul tò da fa
MARIUCCIA - Ma no… a l’è ul cavaliér… al vör uffrì ai so amis tüta roba marscia… ma mì sun mia disposta a passà per una dumestiga sciattòna e inscì ho svalzà un pu i prezzi per tö roba fresca e genuina… senza fam acorg …
AMBRÖS - Ah! L’è par quest? Oh alura te set unesta… te dumandi scüsa par quel che t’ho dì prima… cià femm la pas (tenta di abbracciarla)
MARIUCCIA - (divincolandosi) Oh! L’è mia unest però brasciàas sü senza prima cugnossas
AMBRÖS - (c.s.) Alura cugnussemas… prima (la butta sul divano)
MARIUCCIA - (grida) Ah! Orca sidela!
AMBRÖS – Se ghè? T’ho fai ma?
MARIUCCIA - No, a m’è bürlà in tera la pignata e in dul andà a catala sü ho ciapà dentar ul spigul du la cüsina… gò chì ul brasc tüt murell… varda… (si rimbocca la manica)
AMBRÖS – O beata pignatta! Po… podi vidè? (le prende il braccio)
MARIUCCIA - Pian… string mia inscì fort
AMBRÖS – Oh! Cuma l’è delicà… morbid… lisc… mè la pell dul cunili
MARIUCCIA - Che bei paroll… te vedat che anca senza libar te set bun de rumanticheggià?
AMBRÖS – A capissi pü nient… gò ul cò tütt in baciocch
MARIUCCIA - Va’ là… lifrocch (sola) Al’eva ura!
AMBRÖS – (partendo dalla mano e andando verso il volto) mm… mmm… dam un basìn, ta preghi! Mariuccia! La tua boccuccia! (si sente un fischio)
MARIUCCIA - Dervìs un pu la finestra
AMBRÖS – (va ad aprire) te ghè cald?
MARIUCCIA - No! A l’è un segnàl! Al vör dì: Mariuccia, ul tò padrùn l’è andà via, podi vegnü sü da tì?
AMBRÖS – Porca sidela… ma chì l’è quel vilan che’l zifola?
MARIUCCIA - L’è ul mè murus
AMBRÖS – Come? Tì te ghet ul murus? Ma mì… mì…
MARIUCCIA - (sola) Adès al s’ciopa!
AMBRÖS – Ul tò mu… mu… mu..
MARIUCCIA - Ma sì… ul garzùn dul prestinè chi sotta… e quand dervi la finestra al vör dì: te podat vegnì sü parchè ul padrùn l’è mia in cà
AMBRÖS – Per santa gelusìa… e tì te me fai dervì a mì la finestra? (va a chiudere) Ma mì la sari sü sübit
MARIUCCIA - (sola) Gà l’ho in pügn (alto) Vurevi mia dital parchè l’è una roba delicada… persunal… Lü al m’ha dumandà in spusa
AMBRÖS – Eh no… anca mì… te na parlarò
MARIUCCIA - Tì? Famm mia rid un bott… te set tropp un impiaster
AMBRÖS – Mì? Mì ta farò vidè cosa sun bun de fa…
MARIUCCIA - Lassa perd che l’è mei
AMBRÖS – No, no… diventarò anca mì cumè lü
MARIUCCIA - Ma lü l’è svéli
AMBRÖS – Diventarò anca mì svéli
MARIUCCIA - Lü l’è fort
AMBRÖS – Diventarò anca mì fort
MARIUCCIA - Lü l’è fürbo
AMBRÖS – Diventarò anca mì fürbo
MARIUCCIA - Lü l’è busard
AMBRÖS – Diventarò anca mì bu… ah no… busard no… a l’è impusibil
MARIUCCIA - Alura dervis la gelusìa
AMBRÖS - (solo) La gelusìa, la gelusìa…. Magari podarissa dervila o sarala mè fudess una persiana…
MARIUCCIA - (sola) l’è cott!
AMBRÖS - Ma a tì cusa t’ha fa se disi la verità?
MARIUCCIA - Al m’ha fa tantissim… parchè quand mì sarò vegia, quand la mè pell la sa risciarà tüta quanta, e la me facia la sarà piena de rügh e i mè öcc bisenfi… a vurarià no che ul mè spus al m’ha disess… Mariuccia te me fet schivi dumà a videt!
AMBRÖS - Ma mì te’l disarò mai
MARIUCCIA - Alura te disaret una busia
AMBRÖS - sss…. No! Mai! Una busia mai!
MARIUCCIA - però quand se trata da mia ufend la persona che la te sta a cör … una busia… piccula piccula… anzi… quand se tratta de fa cuntent chi t’ha vör ben… (lo accarezza)
AMBRÖS - (debole) In effet… (esita) me pias quando te me fet i ghilitti…
MARIUCCIA - ma se sa disess sempar la verità sa pasarìa ul temp a bütàs in facia dumà parulasc e ingiüri… te capisaret che l’è mia una vita tantu bela… (sempre accarezzandolo)
AMBRÖS - Ma… cert… che… (risoluto divincolandosi dalle carezze) no! Mi de busìi na disarò mai e pö mai
MARIUCCIA - (sola) Podi no daghela vinta… se perdi me ciamarò pü Mariuccia (alto gettando un grido) Ahi! Ul murèl!! Ahia che mà! (mostra sotto il naso di A. il braccio)
AMBRÖS - Cià! Fa’ vidè! (riprende ad accarezzarlo e poi lo bacia)
MARIUCCIA - (si scosta bruscamente) Se ta vuressat, quél brasc chì al sarìa tò
AMBRÖS - E par avegal duvarìa dì una busia?
MARIUCCIA - Ghè nient de mà… (lo solletica)
AMBRÖS - (deciso) No… una busia mai… te saludi! (si stacca)
MARIUCCIA - (sola) Se’l gavrà in di ven quell’om lì?
AMBRÖS - Che peccà… però… a l’è na gran bela popola! (via)
Scena seconda
(DETTI E PEREGO)
MARIUCCIA - (sola) Ghe riessi no, ghe riessi no….
PEREGO – Alura, t’è uttegnü un quaicoss da quel pelabrocch là, sì o no
MARIUCCIA - A l‘è pussè dür dul manich du la so scua…. Ghe riessi no, ghe riessi no… mì a desisti
PEREGO – Cus’è? Te se tirat indrè già mò? Ta ricugnossi pü
MARIUCCIA - l’è mia culpa mia, mì ghe l’ho messa tütta
PEREGO – No, no… t’è mia fai assè
AMBRÖS - ghè rivà una letra… urgentissima… par ul cavaliér Perego Giusepp
MARIUCCIA - Umm… Cuma l’è profümada! Al par sandalo
AMBRÖS - profumo di scandalo… altar che sandalo (esce)
PEREGO – A l’è du la sciura Cazzaniga… du la bela, graziusa, generusa sciura Cazzaniga (mentre pronuncia queste ultime parole compie un giro con entrambe le braccia, M. lo imita)
MARIUCCIA - Oh! (sola) Che facia da salam ghè vegnü… adès ghe ciapa un infarto (forte) Sü. ‘ndem! L’è dumà una letra….
PEREGO – (rianimandosi e leggendo) “Tutto è perduto” cusa l’è che l’è perdutto? “Ul mè marì al sa ustina a vurèm purtà a la tò festa… Al s’è mettü in combutta cul tò spazzìn che l’ha giürà de ricugnoss la dona che l’eva in cà tua”
MARIUCCIA - O santa Barbara! Ghe sarà un macel!
PEREGO – “Post scriptum… vöri no vess disunurada… salvum par piasè… ne va du la vita…” se devi fa? Orcu sciampìn! … “Ho soppresso ul mè marì…” Urca che dona… ha soppresso ul marì…
MARIUCCIA - Ma no… ho sorpreso…
PEREGO – Ho sorpreso ul mè marì… peccato, a g’hinn pü i donn d’una volta…. Eh! … “Ul mè marì a l’è adrè a lüstrà la rivultela….” La rivultela no… mì sun bun de tirà dumà i frecett!
MARIUCCIA - Ghe sarà una carneficina!
PEREGO – E mì che riessi no a cunvinc quela bestia…
MARIUCCIA - a dì i busìii? A l’è impusibil… l’è püssè gnücch d’un mül
PEREGO – La verità, la verità… la ma purtarà drizz a la tumba (si inginocchia. A M. che si è inginocchiata pure lei) Se te fet cus’è?
MARIUCCIA - A preghi insema a lü
PEREGO – Gò mia bisogn de tì… püttost mì te paghi parchè ti te lavurat… va da là a netà la cüsina… va’… va’… so pregà in de per mì
MARIUCCIA - Vedi che’l me trata mè na serva… dopu quel che ho fai par lü (quasi piangendo)
PEREGO – Cun mì la taca no… te ghet la lacrima tropa facila
MARIUCCIA - (singhiozzando) Se ul sciur al cred che faga finta al sa sbaglia da gross… mì sun sincera…
PEREGO – sì… sta atenta che ul nas al ta sa slunga giamò… dai, dai…
MARIUCCIA - Sun propi l’ültima röda dul car
PEREGO – Va pür avanti a piang che ta diventan pussè bei i öcc
MARIUCCIA - Mì a vo de là… ma… (piange esageratamente) ma se trata mia inscì una dona da servizi cume mì… (sta per uscire poi ritorna sui suoi passi e con cipiglio) al ma dev dà cent franch
PEREGO - Sa ga no da sentì ammò? Mì sunt in debit cun tì?
MARIUCCIA - ul taxi
PEREGO – Ul taxi?
MARIUCCIA - Sì, ul taxi che la so nevudina l’ha ciapà par andà da la sciura Cazzaniga
PEREGO – Ah! La sciura… ma regurdavi pü
MARIUCCIA - Mì a speci (facendo cenno al denaro)
PEREGO – Tè, tè! Sufegaperdè… (campanello) mì ghe sun par nissün (M. via) (solo) Sunt in dul bel pastizz… quell’asan d’un Ambrös al spuiarà ul so goss cul Cazzaniga e mì ghe n’avrò pü du la bona… Cricu de gess! Ah! Una busieta innucenta la var pussè d’una immensa verità … pussibil che l’è mia bun da capila quel buricch d’un Ambrös? … par esempi… se mi disessi ad un amis… ma par da vidè spuntà sül tò cò un para da curnitt… lü al ma casciarìa via a pescià in dul de drè, al ma vusarà drè di gran paroll! L’amicizia la saltarìa… quest chì l’è l’effett du la verità… Mettèm cas inveci che mì disessi ad una sciura che ho pena vist fa i corni al so marì: Sciura desmeterò mai de elugià la sua virtù, la so mudestia, la so unestà…. Quale sarà la so risposta? La ma disarà… Sarò in obligh cun lü, par tüta la mè vita… e quest chì al sarìa l’effet du la busìa… Ul mund al va inscì… e mì pudarò mai cambiàl… né mì né la Mariuccia né l’Ambrös… Bisogna vardà in facia la realtà… savè che la lüna in dul pozz l’è dumà un riflèss…e basta!... e casciàsala mia se sa po no catà la lüna, bisogna savè vardà a la realtà… e cuntentàs du l’aqua
MARIUCCIA - A la porta ghè una sciura che la sa fa ciamà Irina e che la cerca dul sciur…
PEREGO – Dopu quel che m’è capità incö gò propi mia vöia da avegh a che fa cui donn…
MARIUCCIA - La m’ha dì che sa trata de una visita de curtesìa..
PEREGO – No, no… de curtesìi incö ghe n’ho già avü assè… vurarìa mia che’l vegniss in gir diolmai un quai marì e … pam, pam, pam…
MARIUCCIA - Ma l’è una veduva
PEREGO – Te set sicüra?
MARIUCCIA - certament
PEREGO – Dunca ul marì l’è…
MARIUCCIA - Mort (si mette in ginocchio. Il cavaliere la imita tentando di abbracciare M. che le dà uno schiaffo sulla mano)
PEREGO – Ahi! Che dulùr!
MARIUCCIA - Par la veduva?
PEREGO – No, par la man!
MARIUCCIA - alura, sciur cavaliér, la fò vegnì innanz?
PEREGO – E tì fala vegnì avanti
MARIUCCIA - La vegna sciùra… ul cavaliér l’è chì che la specia
Scena terza
(IRINA, PEREGO)
IRINA – Ca’l ma scüsa, sciùr cavaliér, se sun un pu invadenta… la distürbi forse?
PEREGO – La sa figüra, sciura… lee l’è veduva… vera?
IRINA – Pürtropp… sì
PEREGO – Bene, bene… sun cuntent ….
IRINA – Come? L’è cuntent che mì sun veduva?
PEREGO – Sì… cioè no.. vuressi dì… beh insoma, gò piasè che la sia rivada chì in sta cà …
IRINA – Ah! Ho capì… Lü al sa dumandarà cume mai mì gabbia vü la facia tosta de vegnì chì, suponi…
PEREGO – La suposta l’è giüsta… ma che la sa seta giò…
IRINA - Grazie… (siede) Dunca … par prima roba me presenti… Mi me ciami …
IRINA – No, quel lì l’è un nomm de battaglia… ul mè nomm vera l’è Spinazzi Carla vedova Broccoli… ul mè marì al faseva…
PEREGO – el verdüré de Porta cicca
IRINA – No!
PEREGO – Come no? Broccul lü, spinàzz lee…
IRINA - Ma no, se gh’entra? Mè marì l’eva l’avvucat Broccoli Egisto e mì, quand lü l’eva ammò in vita (si segna) mì… mì… ah! (si asciuga una lacrima) povar Egisto, che fin grama che te fai!... Al s’è bütà giò dal Punt du la Ghisolfa
PEREGO – Ho capì… a l’imbrucava nanca una causa… e alura…
IRINA – No, no… par quel no… a l’eva vün di avucat püssé bravi de Milan…
PEREGO – E alura?
IRINA – alura… al s’è mazzà par causa mia… (piange)
PEREGO – Va beh! Uramai l’è fada… che la sa dispéra no, sciùra Erburina…
IRINA – Spinazzi, prego…
PEREGO – Ca la ma perdona, sciùra… ho sbalià verdüra
IRINA – Al ved (si alza) … ul rimors, dopu dü ann, l’è chì ancamò che’l ma prüsna (si batte il petto) e al ma lassa no quiéttà… l’è par quest che mì sun vegnüda chì da lü, sciur cavaliér
PEREGO – O bella! Ma se gh’entri mì? L’ha ma scambià par un dutur che’l cascia via ul prurito? O par un pret che’l cascia via i rimors?
IRINA – Ma spieghi… mì gavevi un pu a nös de fa la sciura Broccoli, miè du l’avucat… inscì, par disperdum un pu via, ho fità un lucalin… a Varés … un pied a terre… duve davi ul puntel a tanti giuvinott … me fasevi ciamà Irina per l’ucassiùn e…
PEREGO – Sa sa … l’ucasiùn la fa l’omm ladar e la donna..
IRINA – La donna l’è stada suprafada
PEREGO – da l’uccasiùn
IRINA – no dai giuvinott… e ma sun perduda
PEREGO – Va ben… sun cumòs par la sua testimonianza e la sua cunfessiùn…. ma riessi nammò a capì parchè l’è vegnüda chì da mì
IRINA – Insomma… s’evi cumè una canna sbattüda dal vent… un pu de chì, un pu de là, un pu de chì, un pu de là
PEREGO – e gh’eva tantu vent che la sbatteva…?
IRINA – Tanto, tanto… finchè un dì ul mè Egisto l’è vegnü a savél
PEREGO - Che gheva tantu vent?
IRINA - Sì… e… par la vegogna al s’è suicidà… ed eccu, adès, mì vöri riparà…
PEREGO – e la vör riparà in cà mea?
IRINA – Da un certa part, sì
PEREGO – Ma lee l’è matta, se gh’entri mì? sciura barbabietola
IRINA – Spinazzi, prego…
PEREGO – L’è istés… cusa la cred? De tiràm dentar in dul sò lasc cumè un giavàn?
IRINA – L’è no cume al pensa… mì me sun pentida de quel che ho fai… vöri pü turnà a fa quel che fasevi de nascundùn dul mè marì… ul don Mario, chì, de la gesa de san Cels, al m’ha (con enfasi) redenta… e da alura par salvà tanti tusan che podaressen bürlà dentar in la palta cume sunt bürlada dentar mì … ma sun impegnada a costituì la società du la pera marscia
PEREGO – a l’ha cambià articul… da la verdüra l’è passada a la früta
IRINA – par mì l’è diventada una missiùn
PEREGO – Da escort a misionaria… la gà tüta la mia stima… ma a mì la so früta la ma resta in sül stomigh
IRINA - Ca’l disa no inscì… la mia missùn l’è quela de salvà tüt i pér … parchè, se sa, che se in d’un cest ghè dentar una quai pera marscia, quela pera lì la farà marscì anca quii alter… dunca
PEREGO – Dunca… in cà mea de peér marsc ghe n’è no… l’ha sbaglià cestìn
IRINA – Mì ho mai dì che in cà sua ghe sian di peér marsc… anzi…
PEREGO – Alura parchè la s’è presentada chì?
IRINA – Al gà cred se ghe disi che l’è stada una pura fatalità?
PEREGO – Cioè?
IRINA – Cioè… ho incuntrà ul so amis Ambrös… che’l m’ha dì che lü l’è un omm generus, altruista, nobil e bun… e mì me sun detta: tè, l’è propi l’omm ca’l fa par mì
PEREGO – (schermendosi) no, no
IRINA – sì, sì… sun stada propi firtünada… adès vo sü in cà sua, ma sun detta, ghe dumandi de fa una piccola donaziùn par la pera marscia e inscì l’è fada
PEREGO – (con forza) Eh no! Chichinscì se ghè vün che l’è fa quel lì a sun mì
IRINA - a benedissi ul so amis Ambrös
PEREGO - (solo) e mi al maledissi inveci… quanto mai l’ho ciapà in cà
IRINA – Dunca… mì sun cunvinta che lü l’è mia inscì insensibil cume al par… sota quela scorza düra lü al gà ul cör de un nobil cavaliér
PEREGO – (lusingato) sì
IRINA – Lü a l’è inscì bun
PEREGO – (lusingato) sì
IRINA – Inscì bravo
PEREGO – (lusingato) sì
IRINA – Inscì altruista
PEREGO – (lusingato) sì
IRINA – Inscì generus
PEREGO – No… apena nasü ho fai un voto
IRINA – quale?
PEREGO – De mia prestà dané a nissün
IRINA – Ma nanca par la missiùn du la pera marscia?
PEREGO – Tanto meno par quéla
IRINA – Ma parchè? Ul so amis spazzìn al va adrè a dì…
PEREGO – Che la ghe daga mia a trà a quel balandran lì… a l’è pussè busard che Giüda … anzi, la sa se ghe disi? Che la porta ul spazzìn dal don Mario, a san Cels… inscì magari ul prevost l’è bun de cunvertil … e intant na po aprufittasan … al ga fa scuà ul sagrà du la gesa… dü piviùn cun na grana sola
IRINA – Ma la pera ?
PEREGO – Oh, quela lì bisogna destöla dal cestìn…
IRINA – Dunca?
PEREGO – Dunca, par ul mument che la sa desfescia lee… in seguit vedarèmm de desfescià anca la pera
IRINA – Ma…
PEREGO – Mariuccia!
MARIUCCIA – Sì?!
PEREGO - La sciùra la gà de andà
IRINA – Ma…
PEREGO – L’è finida l’ura del parlatorio… Addio sciura Carota
IRINA - Spinazzi
PEREGO – Spinazzi, l’è istess… ma la sappia che mì sun mia un peverùn … addio… e me racumandi… che la venda ben la so verdüra (Irina via) e attenta che i pér quand hinn madür a crodan giò di piant e se vegnan in cò a fann mà
Scena quarta
(MARIUCCIA, PEREGO, AMBRÖS)
MARIUCCIA – L’ha fa propi un cativi afari stamatina… eh? Sciur cavaliér..
PEREGO – Parlamen no, Mariuccia… che me sun già pentì… amarament
MARIUCCIA – Al ved sel vör dì mia scultà i mè cunsili? Al ma vureva büta föra de cà par tegnì chì quel brüt müsùn de galera! E intant al s’è cascià in di pastizz
PEREGO – Te ghet razùn, Mariuccia, ma ades sta mia lì a rugà cul bastùn in la…
MARIUCCIA – Sssst! L’è drè rivà ul so …. amis… bona furtüna… ad ogni bon cünt mì sto chì prunta a dagh una man
PEREGO – Grazie, Mariuccia, ta ricumpensarò par i extra che te fò fa (solo) Oh sa pudessi truvà una scüsa par mandal via… almeno par stasira… dumàn sa vedarà (con dolcezza a Ambrös) Te’l chì va, ul mè amis Ambrös… cume la ta passa? Te set cuntent? Te vörat diolmai fa un girett? Andà a truvà i tò amis spazitt? Te vörat cugnoss pussè ben la città?
AMBRÖS – No, grazie… stò ben chì… e pö la città la cugnossi cume i mè sacocc… i mè amis spazzitt hinn mia tanto amis… e par stasira gò da fa un lavurà impurtant
PEREGO – (solo) Cul cumendatùr Cazzaniga… al so (con dolcezza, ad Ambrös) Ma te set mia stüf de stà chì sarà sü in sta cà?
AMBRÖS – No… e pö sunt apena rivà dal bar chi da sott
PEREGO – (solo) La gà razùn la Mariuccia… l’è pussè dür dul manigh du la so scua
AMBRÖS – Incö duvarìa vütà la Mariuccia
MARIUCCIA – Oh! Ma mì gò mia bisogn dul tò aiüt… ghè ul garzùn dul prestiné che’l ma vütarà
AMBRÖS - Ul tò murus?
MARIUCCIA – Ul mè murus
AMBRÖS – (reagendo) E mì ghe darò una scuvada in cò
MARIUCCIA – Fa no ul balabiott… lü l’è pien de premüri par mì… lü l’è bun de dì una quai busia par salvà ul so padrùn
AMBRÖS – Una busia… no
MARIUCCIA – Una busia… sì… che mà ca ghè?
AMBRÖS – (risoluto) No, no… una busia… mai!
PEREGO – (solo) M’è vegnü una gran idea! Ho truvà la scüsa par disfesciàl a la bon’ura (ad Ambrös) Car ul mè amis Ambrös, gò de fat fa un lavurà urgent… anzi urgentissim
AMBRÖS - Pas stasira?
PEREGO – Te se disbrigaret in d’un attim
AMBRÖS – Par stasira podi no
PEREGO - Hinn assè des minüt
AMBRÖS – Sa l’è inscì ghè no prublema… sa devi fa?
PEREGO – Scultum ben… te vet chì da bass e te ciaparet ul tram numer vün
AMBRÖS – sì
PEREGO – subit dopu te saltaret giò in piazza Cadorna
AMBRÖS – sì
PEREGO – Subit dopu ammò te andaret drizz e de pressa alla pulizia ferroviaria
AMBRÖS – sì
PEREGO – Süguita no a dimm de sì… sculta piüttost
AMBRÖS – sì
PEREGO – Basta adés! Dunca… te vet dalla pulizia e de ghe disaret: “ Sciura pulizia devi andà a Bagg a sunà l’orghen ma gò mia ul pasaport”
AMBRÖS – … Gò mia ul pasaport… L’è la verità
PEREGO – E cert! Mì mai ta farò dì una busia…e sübit dopu “andè vialtar a sunà l’orghen a Bagg”
AMBRÖS – Dunca… “ Sciura pulizia devi andà a Bagg a sunà l’orghen ma gò mia ul pasaport e sübit dopu…
PEREGO – Senza sübit dopu
AMBRÖS - Ho capì… “ Sciura pulizia devi andà a Bagg a sunà l’orghen ma gò mia ul pasaport e senza sübit dopu…
PEREGO – No… sta attent na boma volta… te disaret “ Sciura pulizia devi andà a Bagg a sunà l’orghen ma gò mia ul pasaport… andè vialtar a sunà l’orghen a Bagg” chiaro?
AMBRÖS – Capito
PEREGO – Ben… alura va’!
AMBRÖS – E sübit dopu turnarò?
PEREGO – de cursa….
MARIUCCIA – (a Perego sottovoce) Ghè rivà ul sciùr cumendatùr cun la sciura so miè…
PEREGO – de cursa te vett e de cursa de turnet… par fa pussè in svelta ciapa l’ascensör… va… desciules!
AMBRÖS – A vughi! (via)
Scena ultima
(PEREGO, MARIUCCIA, AMBRÖS, CAZZANIGA E SIGNORA CAZZANIGA)
MARIUCCIA – Che’l vegna avanti sciur cumendatur… (con inchino) sciura…
PEREGO – (solo) Apena in temp! (forte) Oh! Eccu chì ul mè amisùn Cazzaniga… sciura i mè omaggi…. Cume sun cuntent che sii vegnü chì a festeggià ul mè cumpleann
CAZZANIGA – (aspro) Bonasira a tì e… grazie par l’invìd
PEREGO – (solo) L’è rabià ‘mè un vespas
SCIURA C. – (sottovoce a P.) T’è ricevü ul mè biliét?
PEREGO - (sottovoce) Sì… e ho mandà föra de cà ul spazzìn… cul direttissim
SCIURA C. – Respiri
CAZZANIGA – (aspro) Se te sevet drè a dì?
PEREGO – Nagott!
CAZZANIGA – (aspro) Epür t’ho vist che te parlavat in d’un uregia a la mè mièe
PEREGO – Ah! A la tò mièe… sevi drè a dì che te ma parat divers dul solit
CAZZANIGA – (solo) In effett.. te ghe mia tütt i tort… (solo e guardandosi attorno) Ma dua l’è che’l s’è cascià sto boia d’un spazzìn?
PEREGO – Cerca, sü, cerca… (cazzaniga si muove cercando in ogni angolo e Perego lo segue divertito) aqua… aqua… aqueta… (solo) te’l trovaret mai… (forte) aqua….
MARIUCCIA – In la sala de là ghè già tüt prunt… aperitivi e stuzzichini… gà n’è par tüt i güst… se i sciuri a vöran vegnìm adrè..
CAZZANIGA - Un mument! Prima de incumincià va vöri fa una bela surpresa
PEREGO – Oh la Peppa! Te ghet in ment un quai giögh de prestigio? O te vörat cüntà sü una barzelletta?
CAZZANIGA – Ridarà ben chi ridarà par ültim
SCIURA C. – A tremi tüta
PEREGO – Alura? Qual è la surpresa?
CAZZANIGA – Chi vivrà vedrà
SCIURA C. – Sto mia in pèe
PEREGO – (alla sciura C.) E i mè gamb me fann giacomo giacomo (ride forzatamente) Cuma l’è spiritus ul nostar cumendatùr!
CAZZANIGA – (solo) Ma in duva l’è andà a casciàs sto bamba d’un Ambrös?
PEREGO – Cerca, sü, cerca… (Cazzaniga si muove cercando in ogni angolo e Perego lo segue divertito) aqua… aqua… aqueta… (solo) te’l trovaret mai… (forte) aqua…. (alla signora C.) Abbi mia pagüra… l’Ambrös l’è luntan cent miia
CAZZANIGA – A riesi mia a vidè ul tò amis spazzìn
PEREGO – Al sarà de là in biblioteca… al s’è appasiunà di libar… (vedendolo entrare) Lü?!
AMBRÖS - Ehi! Ehi! Sciur cavaliér…
SCIURA C. – (sola) O santa Redegonda, a sun perdüda!
PEREGO – Tì?! Ma cusa te fet chichinscì? Te duvevat mia vess in piazza Cadorna?
AMBRÖS - sì, ma te me mia dai i danè par ul tram
PEREGO – Tè, tè… ciapa ul mè purtaföi… va svelt…
CAZZANIGA – (fermando Ambrös) Tela chì la mè surpresa! Te l’avevi prumetüda e adès te la vedaret
PEREGO – (fingendo sicurezza) Cuma l’è simpatich stasira ul mè amis cumenda Cazzaniga!... (cambiando tono) Ma senti mà… ma senti mà… gò bisogn un sustègn…
SCIURA C – E mì sunt bel’e che morta
PEREGO – (cercando l’aiuto di Mariuccia) Ul mè piano l’è drè andà tütt in balùn…Vütum!
MARIUCCIA – (accennando ai soli) Dipende
PEREGO – Par piasè!
MARIUCCIA - da sta uregia ghe senti pocch
PEREGO – (dall’altro lato) e da questa? (le dà i soldi)
MARIUCCIA – A sun guarida!
PEREGO – Balusòna d’una balusòna!
MARIUCCIA – Sa fa quel che sa po
CAZZANIGA – Dunca, Ambrös, tì te set quel che te me prumetü
AMBRÖS – Via! Ul spazzìn al gà una parola sola!
CAZZANIGA – La verità?
AMBRÖS – La verità
CAZZANIGA - (prendendo la mano della moglie) Te recugnossat sta sciura chi?
SCIURA C. – E tì te me vörat cumprumét davanti alla servitü? Cume sa fudessi una… (si ode un fischio)
AMBRÖS –(solo) Orcu sciampìn… ul murùs du la Mariuccia!
MARIUCCIA – Se te parlat al spusi stasira stessa
AMBRÖS – (esitando) Stasira? No…
CAZZANIGA – Alura? Sta verità? Parla, diavul bestia!
AMBRÖS – (forzatamente) Al vör savè la verità
PEREGO – (papagallescamente) Al vör savè la verità
MARIUCCIA - (con forza accennando al moroso) Al vör savè la verità
SCIURA C. – O santa Pudebonda, ma squagi tüta
AMBRÖS – Insomma… beh… eccu…
CAZZANIGA - Parla
AMBRÖS – (si ode un altro fischio) No! L’è mia lee
PEREGO, MARIUCCIA, SCIURA C. – Oh!! (sospiro di sollievo)
AMBRÖS – L’altra a l’eva püssè bassa e un pu gobba…
CAZZANIGA – alura stamatina te me dì una busia
AMBRÖS – Insomma… eccu… sì… gò dì una busia
PEREGO – O santi Moderato e Genziano … al dis i busii anca l’Ambrös
SCIURA C. – (al marito) E tì ta ma vurevat svergugnà davanti a tücc… una donna inscì par ben cume mì…
PEREGO- (sottovoce alla signora Cazzaniga) Fa’ finta de svegnì…
SCIURA C – Ah! (si lascia andare tra le braccia del cavaliere)
PEREGO – Te vist sa te fai? A cünt de la tua gelusia?
CAZZANIGA – Ma mì… o no! Sü, sü… ghè mia in gir du l’asè? Teresa, Teresina… mia bella
MARIUCCIA – De là… in cüsina… Ambrös, va’ de là a tö l’asè
AMBRÖS – De cursa
SCIURA C. – (sottovoce a Perego) Podi rinvegnì?
PEREGO – Ancamò no… specia un attim
CAZZANIGA – Teresa, Teresina…
AMBRÖS – Eccu chì l’asè
CAZZANIGA – (lo prende e lo fa respirare alla moglie) Sü. Sü. …
MARIUCCIA – (strappandogli la boccetta) Pian, pian barbè che l’aqua la scotta… che viulenza! Inscì la sufega pora crista!
PEREGO – (alla moglie di Cazzaniga sottovoce) Adès te podat rinvegnì
SCIURA C. – Ah! Piergiorgio duva sunt?
CAZZANIGA – In cà dul cavaliér Perego, mè amis, cara!
PEREGO – Che l’è stà acüsà ingiüstament de ves ul so amante (sottovoce alla signora Cazzaniga) E adès rabies… in crescendo…
SCIURA C. – Come? Come? Mì l’amante… (crescendo il furore) Eh no! Eh no! Eh no! L’è un’ufesa tropa granda! Mì l’amante de… de… quel rospo lì?
PEREGO - (Come sopra) Con moderazione… esagera no in di titul…
SCIURA C. – Quand turnerem a cà nostra te ghet da fa i cünt cun mì
CAZZANIGA – Cunt, marches duca… ma adès mucala… fa’ no paiasciàd!
SCIURA C. – Ah! Saria mì ul paiasc?
CAZZANIGA – Ho sbalià… al cunfessi
PEREGO – Sciura… la ghe perdona… l’ha cunfessà
SCIURA C. – (più calma) Ma sa po savè cusa te vurevet?
CAZZANIGA – Vurevi savè la verità
AMBRÖS – La verità?
CAZZANIGA – Sì… la verità
TUTTI – La verità!?
AMBRÖS – La verità… a l’è come la lüna in dul pozz… impussibil de catà…
FINE